Opinió

Vull ser valenta i feliç

Aquest any he sentit menys comentaris sobre Temps de Flors que en altres edicions. No he sentit opinions coincidents sobre muntatges que «ja se’l podien haver estalviat». No he vist a Instagram una vegada i una altra la mateixa foto del mateix lloc. Les dues vegades que hi vaig passejar no vaig trobar-me la multitud de gent que em temia, tot i que sí que vaig veure cues que no vaig ni provar de fer.

Ja fa temps que una de les instal·lacions que més m’agrada és la del carrer Nou: les propostes que fan les escoles de la ciutat a partir de les idees o les manualitats dels seus alumnes. Aquest any, molts centres havien convertit en decoració els desitjos o els somnis dels nens i nenes de les seves aules. Em vaig passar moltes estones llegint-los, i si algú es va dedicar a mirar-me, devia pensar que no hi era tota: tan aviat se m’escapava el riure com em tapava la boca en un gest d’incredulitat, tan aviat somreia perquè alguna frase em provocava tendresa com se’m glaçava el somriure perquè la del costat era esfereïdora.

Hi ha mainada que té somnis de mainada: Fer una pijamada amb els meus amics. Ser una estrella de mar. Jo somio que estic en un món de llaminadures i m’ho menjo tot. Ser el rei dels animals. Escoltar molts contes. Jugar amb joguines. Ser un coala de xocolata. Ser un cocodril. Ser un unicorn. Un pastís de micos pel meu aniversari. Tenir somnis infinits. Menjar planetes. Que tot sigui de color lila.

Alguns nens i nenes tenen desitjos altruistes: M’agradaria que tots i totes tinguéssim els mateixos drets. Escola per a tothom. Menjar per a tothom. Que plogui. Que els pobres tinguin diners. Fer feliç a la gent.

Altres, volen coses més materials: Pujar en un Ferrari blau!! Vull tenir un gat. Tenir una colònia! Vull un Bugatti. Tenir una serp. Vull tenir una moto rosa.

Uns quants coincideixen en el futbol: Jugar al Girona. El nostre somni és conèixer en Messi. Desitjo ser el millor jugador de la història i del món.

També va haver-hi alumnes que van escriure què volen ser quan siguin grans. A banda de futbolistes i influencers, d’altres tenen objectius laborals que em van cridar l’atenció: Miner. Mestra de plàstica. Directora de cinema. Periodista esportiu. Pastor. Treballar a casa. El meu somni és ser físio. Voldria ser escriptora.

També hi ha els que enfoquen els seus somnis en ells mateixos o el seu entorn més proper: Que el meu pare vingui. El meu somni és estudiar molt i ajudar els pares. M’agradaria ser feliç amb la meva família. Vull que el pare treballi. Ser estimat! Ser una persona positiva. Veure a la meva família. Triomfar a la vida. Que el meu pare, el meu germà i el meu gos vinguin a Espanya. Estar amb la mare i germana. Tenir amics. Estar amb la mama, la mami i la padrina. Ballar sense parar. Que vingui l’avi. Anar a viure amb la mare. Vull ser valenta i feliç.

«I jo també», li hauria volgut dir a aquesta última nena.

Subscriu-te per seguir llegint