Declarar-se trans sense informes mèdics

Soc conscient que em poso en un jardí delicat. No pas pels arbres que s’hi troben plantats, ni per la gespa que envolta la piscina, ni tampoc per les mates amb flors que s’hi troben, moltes i variades, o els cactus, que també s’hi compten, sinó perquè els ultrapopulistes i neocomunistes de Podem, amb la Irene Montero i la Ione Belarra al capdavant, sota el paraigua de Pablo Iglesias, un protegit del Comte de Godó col·locat a l’emissora RAC1, en concret en el programa de l’independentista Jordi Basté, han capgirat els diccionaris de la Reial Acadèmia de la Llengua Espanyola i de l’Institut d’Estudis Catalans. Ho han fet com a exigència per donar suport al president del Consell de Ministres d’Espanya, Pedro Sánchez, quan la darrera legislatura, fent agenollar tot un PSOE i aconseguint que la seva líder del feminisme moderat, la vicepresident (llavors) Carmen Calvo, fos destituïda que no callada. Tres don Nadie han aconseguit que al DNI s’hi posi trans pel sol fet que així sigui demanat i un reguitzell de beneficis particulars per al seu titular.

Deia, i segueix dient, el diccionari de la RAE que «el gènere és una propietat gramatical, de caràcter inherent en els substantius i en certs pronoms, que es manifesta de forma especial en la seva combinació amb determinants, quantificadors, adjectius i participis. Aquestes veus reprodueixen el gènere dels substantius, ja que, per si mateixes, no el posseeixen de manera inherent». Una propietat «gramatical» en diuen; no pas «sexual», com doctrinàriament ens han imposat els diputats i senadors babaus que en llei han convertit els no planetaris desitjos dels indivís abans nomenats. De gèneres gramaticals n’hi ha tres: masculí, femení i neutre, però sempre com a propietat d’un substantiu o d’un pronom. Respecte del sexe, la Reial Acadèmia ens diu que n’hi ha dos: masculí i femení, i que això val tant per als animals com per a les plantes. Per al diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans, el sexe és un «conjunt de les peculiaritats bioquímiques, fisiològiques i orgàniques que divideixen els individus d’una espècie en mascles i femelles i fan possible entre ells, mitjançant els adequats processos de conjugació o fecundació, una periòdica modificació de la informació genètica». I entén per gènere el «grup natural d’éssers que s’assemblen per certs caràcters essencials», com és el tipus de genitals que tenen. No n’hi ha més en l’àmbit científic, però sí en l’esfera de la paranoia dogmàtica de Podemos.

Això no obstant, aquest mini-partit i el col·lectiu LGTBI ens volen imposar el que la doctora Sílvia Carrasco, antropòloga de la Universitat de Barcelona, anomena «la ideologia transgenerista» i que d’altres investigadors així com pensadors en diuen «l’estafa ideològica del segle». La doctora Carrasco, presidenta de l’associació Feministes de Catalunya, afirma que «el sexe no es pot canviar; és una fal·làcia» (El Punt/Avui, 25 de gener de 2023). La tendència sexual cap a una persona del mateix sexe, sigui home o sigui dona, rep el nom d’«homosexualitat», segons els dos diccionaris abans esmentats. No hi ha més, almenys que ens agradi embolicar la troca. Observem què diu a més a més la doctora Sílvia Carrasco: «La ideologia transgenerista està inspirada en idees que sobretot defensen que hi ha una dissociació total entre la persona i el seu cos. Això ens porta a idees medievals. Hi ha un jo immaterial, una mena d’ànima que és independent, dissociada del propi cos i que pot haver nascut en un cos equivocat, i això mai no ha estat comprovat i ni tan sols és comprovable materialment». La Montero i la Belarra ens han portat aquesta ideologia que, ves per on, forma part de les idees postmodernes, en les quals han caigut tants periodistes i comentaristes que per fer-se els savis i els esnobs se les fan seves i les divulguen, singularment difoses per les xarxes socials, que, en paraules de la citada antropòloga, «s’ha colat a la sanitat i a l’escola (...) perjudicant especialment a les nenes i adolescents (...), fent-los creure que han nascut en un cos equivocat (....), però essent l’única cosa certa és que les lleis trans només serveixen per enriquir a la indústria farmacèutica de la identitat de gènere, que han passat d’uns beneficis, només als Estats Units, de 300 milions de dòlars l’any 2019 a més de 2.000 milions de dòlars l’any 2021, amb un creixement superior al 10% anual». Al final, com li diu l’àvia Neus a Joan Vall-Clara, tot és un negoci, com ara la taverna de nom Garibaldi que ha muntat en Pablo Iglesias a Madrid, on es veu a l’antic vicepresident del Govern d’Espanya rentant plats als ulls dels clients. Tot un espectacle de fira.

Aquesta setmana, el BOE ha publicat la llei 4/2023, de 28 de febrer, per a la igualtat efectiva de les persones trans i per a la garantia dels drets de les persones LGTBI. Hi varen votar a favor el PSOE, l’angelical Yolanda Díaz (PCE) i la seva gent de Sumar, òbviament els de Podem, i també els de Junts i ERC, entre d’altres, que avui costa (i molt) construir una majoria parlamentària. Tómbola: un o una es pot declarar trans sense informe mèdic (una solemne idiotesa als ulls de la Ciència), s’imposa a les empreses amb més de cinquanta treballadors el deure de preservar llocs de treball per als que es manifestin trans i a les administracions públiques a reservar-los places, posant-los tutors a càrrec de l’erari públic. Herència post mortem de la cridanera Irene Montero. I, mentrestant, als discapacitats intel·lectuals no els vol ningú. Que ho sàpiguen els seus pares i a veure si espavilen. I les fundacions i associacions mendicants dels pressupostos públics. El país s’ha tornat boig.

Subscriu-te per seguir llegint