Opinió

Puigdemont, l'ídol dels cupaires

Carles Puigdemont.

Carles Puigdemont. / David Borrat / EFE

El relat nacionalista dels últims quaranta anys ha creat un imaginari col·lectiu amb més fantasies que certeses. Molts catalans estan convençuts de ser una cosa quan en realitat són tot el contrari. Una immensa majoria es considera d’esquerres mentre l’única certesa objectiva és que Catalunya ha estat governada gairebé sempre pel centredreta des de 1980.

Segons una recent enquesta del CIS, el 71% dels catalans es posiciona des del centre fins a l’esquerra. Només un 25,9% se situa entre el centre i l’extrema dreta. De fet, un 24,5% es considera d’ultraesquerra per tan sols un 6,9% d’ultradreta. La cirereta de la ficció són els votants de Junts/Convergència: el 64,9% se situa entre el centre i l’extrema esquerra. Tan distorsionat tenen el concepte dreta/esquerra que, segons una enquesta del Centre d’Estudis d’Opinió, organisme depenent de la Generalitat, el 35,5% dels votants de Junts es consideren d’esquerra o d’extrema esquerra. Josep Martí Blanch, exdirector de Comunicació de la Generalitat amb Artur Mas de president, ho va definir perfectament en el títol d’un llibre seu editat el 2008: Ets de dretes i no ho saps. Crítica de la gran impostura catalana.

Dintre d’aquesta confusió mental del nacionalisme català, és natural que un partit que s’autodefineix d’extrema esquerra (CUP) pacti sempre amb la formació que més genuïnament representa la burgesia catalana (Junts, abans Convergència). I no és estrany, per tant, que a les eleccions del 12-M es produís un traspàs de vots de la CUP a Junts, amb dos casos paradigmàtics com els de Girona i Berga. En realitat, la CUP, encara que la majoria dels seus dirigents ja comencen a tenir una certa edat, és com si fos la branca juvenil de Junts. Mentre ERC ha seguit gairebé sempre les directrius de Junts/Convergència per acomplexament (i ara sembla que estan disposats a tornar a fer d’escolanet), la CUP ho fa per convicció. La CUP és, bàsicament, un partit ultranacionalista, amanit amb molta hispanofòbia, seguint una mica el que deia el fundador del PNB, Sabino Arana, el segle XIX: «Antiliberal i antiespanyol és el que tot biscaí ha de ser» (substitueixin biscaí per català). Per això, els cupaires acaben de proposar a les formacions nacionalistes un front per impedir que el partit que ha guanyat clarament les eleccions catalanes, que a més és socialdemòcrata, presideixi el Parlament. La CUP, que en els seus inicis es vantava de perseguir la corrupció convergent, es va treure la careta el dia que David Fernàndez va abraçar Artur Mas.

La suposada ànima de centreesquerra de la CUP tan sols apareix en un programa electoral que no només no el llegeix cap dels seus votants, sinó que no se’l creuen ni els mateixos dirigents. Mentre apel·len a la defensa dels models de les dictadures «socialistes i antiimperialistes com ara a Cuba o Veneçuela», la seva exdiputada Anna Gabriel va fixar la seva residència a Suïssa, un país en el qual, certament, es viu fantàsticament bé, però que també és el del secret bancari i el que ha acollit a cor què vols nombrosos dictadors i assassins. Suïssa, paradigma del capitalisme, és l’antítesi de Cuba i Veneçuela.

Només en aquesta Catalunya on res és el que sembla, un partit que es considera d’extrema esquerra valora quasi igual a la seva candidata electoral que al líder del partit de centredreta. Segons la citada enquesta del Centre d’Estudis d’Opinió, els votants de la CUP puntuen amb un 6,67 a la seva candidata, Laia Estrada, i amb un 6,02 a Carles Puigdemont, per davant de Pere Aragonès (5,29) i, per descomptat, del socialista Salvador Illa, a qui suspenen sense miraments amb un 3,64. Per això Laia Estrada deixa anar atzagaiades com que «podem trobar una entesa amb ERC, Junts i Comuns, però amb el PSC no; Salvador Illa és un perill per al país i per al planeta». O com ha deixat ben clar l’exlíder de la CUP al Parlament, Carles Riera, quan li han preguntat sobre Puigdemont o Illa: «Segur que no farem president Salvador Illa». És tanta la devoció que tenen per Junts i en especial per Carles Puigdemont, a qui van fer en el seu dia president de la Generalitat que, en un qüestionari de TV3 durant la passada campanya electoral, a la pregunta «amb quin contrincant polític te n’aniries a dinar», la candidata de la CUP va respondre sense vergonya: «Amb Carles Puigdemont».

Subscriu-te per seguir llegint