Opinió

Bars de Girona III

Corre el primer terç del segle XX. La rambla de la Llibertat de Girona és aquell lloc on les joves casadores hi van a fer-se veure. Els pares, asseguts a la terrassa d’un bar, les vigilen i donen el vistiplau, o no, als joves pretendents. El bar porta el nom de Cafè Norat.

El Cafè Norat ha estat idea de Josep Norat, que abans tenia el cafè del Teatre Municipal. S’ha portat la clientela a aquest. D’allà que s’hi reuneixi la joventut bohèmia de llavors. Com que hi ha mercat molt a prop, pel cafè hi passen totes les classes socials de la ciutat.

Hi acudeixen pagesos que volen vendre una vaca com els que volen vendre una finca. Per això parlen amb Joaquima Puch, esposa de Josep Norat, hàbil en els negocis. Aquesta dona, coneguda per tothom, es converteix així en una de les primeres agents immobiliàries de Girona.

La bohèmia gironina compta amb un nodrit grup. Entre ells, Santiago Rusiñol, Miquel Santaló, Carles Rahola i Josep Tharrats. Però n’hi ha molts altres. N’és un exemple la pintora Mela Muter, nascuda a Varsòvia, que arriba a Girona el març del 1914. La pintora pinta quadres d’imatges del Barri Vell i es reuneix al Norat amb Xavier Montsalvatge, Manolo Hugué o Celso Lagar.

Entre els bohemis hi ha un jove que es queda enamorat de la que llavors anomenen «la nena del Cafè Norat, Laura Norat, filla de Joaquima i Josep. Es tracta del metge Laureà Dalmau, que aviat es convertirà en un prestigiós intel·lectual i polític gironí.

Tota Girona passava aleshores pel cafè. Era l’Arcàdia d’una societat que aviat coneixeria la seva distopia amb l’arribada de la guerra. Era allà on l’alta i la baixa societat trobaven un pont.

Allà van començar moltes aventures. Laureà Dalmau va fundar juntament amb Miquel de Palol la revista Catalanitat. El 23 de juliol del 1930 una dotzena de gironins van fundar al Norat el FC Girona, avui dia l’orgull de la ciutat.

El bar canviaria de nom, passant a ser cafè Nacional per acabar com l’Arcada. Del seu record hi figura una placa de bronze rememorant la fundació del FC Girona. Del record de Laureà Dalmau la seva estàtua davant de Casa de Cultura.

Tota aquesta història me la conta Carmina Roura Dalmau, neta de Laureà Dalmau i Laura Norat, que publica aquest mes «La nena del Cafè Norat» (Viena Edicions), basada en esdeveniments reals que va anar escoltant al llarg dels anys. Crònica del destí d’una d’aquelles famílies que són part viva de la ciutat i de com en un bar o cafè és bressol i retrat de tota una època de la ciutat de Girona. 

TEMES