Opinió

El discurs d’un enginyer

Divendres el col·legi d’enginyers de la demarcació de Girona va fer el seu sopar anual. Érem uns 250 que ens vam poder retrobar, o conèixer per primera vegada, durant les 5 hores que vam compartir. L’acte s’aprofita per fer un reconeixement als enginyers que porten més de 50 anys de col·legiats i enguany s’ha volgut també reconèixer la trajectòria professional i l’acadèmica de dos enginyers. Jo vaig rebre el reconeixement a la millor trajectòria professional, un honor que, veient les persones que hi havia a l’acte, crec que molts més enginyers es mereixen. Al pujar a rebre el guardó el president em va demanar que fes unes paraules. Paraules o un discurs, què prefereixes? Li vaig preguntar. Paraules, per no fer massa llarg l’acte. No és que portés preparat cap discurs, car tinc la sort que les idees encara em flueixen amb facilitat. Aprofito aquest espai per escriure el que hauria fet en cas de disposar de temps il·limitat.

Hauria d’haver estat creatiu, una sèrie de dades que permetessin entendre la meva trajectòria professional... i personal, perquè van lligades. Per exemple, explicar l’agenda dels darrers set dies d’un enginyer jubilat, per sort amb molta energia potencial.

Dissabte passat, com ara mateix, a les vuit m’asseia davant l’ordinador per redactar l’article de cada diumenge. El setembre farà 20 anys que escric aquest article dominical i he de reconèixer la transformació que aquesta acció m’ha provocat. Com em va dir un altre enginyer, el meu relat és més humanista. No hi pot haver una transformació que no sigui així, perquè escriure un article cada setmana obliga a cercar les raons per les coses que passen i, com a bon enginyer, donar solucions als problemes. Escriure l’article m’ha obligat a fer recerca de coses, a crear la meva pròpia teoria de l’evolució del món, a endinsar-me en l’economia, en com es genera el benestar, però sobretot, m’ha portat a un joc d’anada i tornada, un win-win entre la teoria que estava relatant i les accions professionals i personals. Arran d’aquí vaig tenir el primer Prius híbrid i el primer cotxe Ampera d’Espanya, i en el món de l’empresa em va empènyer a desenvolupar nous productes i nous processos, sobretot vist des del món de l’energia. Durant aquests anys he constatat que és de gran importància que els enginyers escriguin per crear opinió numèrica, amb reflexions de lògica i racionals per fer front a una opinió que circula majoritàriament anumèrica, i a vegades ignorant. Aquest divendres, adreçant-me als joves enginyers els ho vaig pregar: escriviu, creeu opinió, no deixeu que els anumèrics dominin l’opinió pública!

Diumenge vaig anar a muntanya amb el grup de Les Abelles que tenim a Camprodon. La muntanya per a mi ha estat la fortalesa, l’enduriment físic i mental. Per això des de 1981 vaig sortir d’excursió cada diumenge, sense anar a casaments, batejos ni comunions. La meva mare no ho va entendre mai, però la muntanya era el reset de la setmana i l’enduriment per aguantar els sotracs de la vida professional amb les 4 crisis que he passat.

Dilluns vaig tenir reunió telemàtica amb el meu amic italià Luca. Amb ell he fet tots els càlculs i desenvolupaments de l’energia en les dues màquines de paper. Ara estem desenvolupant un concepte que permetrà fabricar amb consum d’aigua pràcticament zero. M’emprenya que, una idea així, se m’hagi acudit una vegada m’he jubilat, o potser se m’ha acudit perquè el meu cap està amb menys pressió diària. El cas és que la inventiva, gens difícil d’executar, pot ser un graó més en la sostenibilitat del sector del paper, camí també de zero emissions i zero residus.

Dimarts tenia una classe amb el curs de quart de l’escola Dr. Robert de Camprodon. Anava de com es prepara un itinerari de caminar, preveient el temps, mirant la ruta al mapa, orientant on és el nord, quines marques hem de seguir... mentre caminàvem m’anaven fent preguntes i els vaig explicar les estratègies de supervivència de les marmotes, del gall fer i de la perdiu blanca. Asseguts en la font del Boix els vaig explicar on estava emmagatzemada l’aigua que sortia pel broc i també el fenomen de l’estany de Banyoles, l’aigua del qual prové de Beget.

Dimecres al matí tenia reunió a l’ajuntament de Besalú per avançar en el projecte de comunitat energètica fotovoltaica de 500 kW per abastir tot el poble, sobretot els comerços i restaurants. A la tarda em van convidar a la presentació del camió Mercedes elèctric, un disseny que ha vingut per quedar-se. Ara falta que els fabricants de camions s’uneixin i desenvolupin una xarxa completa de punts de càrrega elèctrics de gran potència.

Dijous vaig tenir una conferència a l’Ateneu Adrianenc de Sant Adrià, on els vaig explicar la meva visió del benestar aconseguit per l’augment permanent de valor afegit, els vaig avisar del risc que l’endeutament del món acabi col·lapsant l’economia i dels perills de la Policrisi en què es troba immers el món. També els vaig donar una llista de tecnologies disruptores i de mesures fiscals que poden ajudar a superar la situació.

Divendres va fer 20 anys del vessament de fuel al riu a la fàbrica de Besalú. Aquell episodi va ser greu sobretot per la duresa dels mitjans de comunicació contra l’empresa i contra la meva persona. D’aquest fet neix la decisió de fer un article cada setmana, explicant el meu pensament. L’esforç de resiliència va ser clau per sortir del forat, cosa que també vaig voler deixar clar als joves enginyers: a la vida hi ha moltes caigudes i sempre, sempre, t’has de poder aixecar. Això demana tenir al teu voltant prou recursos per fer-ho, des de la família, als amics, a coneixences al poble i una bona fortalesa mental i física. Divendres també vaig acabar el llibre de Gary Stevenson, un trader anglès que en un any va guanyar un bonus de 2,3 milions de dòlars. Em va confirmar la meva teoria que l’economia no té solució amb el model actual. Ell es va fer ric apostant a això. La conclusió és que cada ú ha de tenir la seva visió particular del món i no deixar-se arrossegar pel mainstream, pel relat dominant a la societat.

Aquest hauria estat el meu discurs, del que només els vaig fer un parell de pinzellades. 

Subscriu-te per seguir llegint

TEMES