Opinió

El nacionalisme sempre guanya

David Pérez, Josep Rull i Raquel Sans es dirigeixen a la primera reunió de la Mesa

David Pérez, Josep Rull i Raquel Sans es dirigeixen a la primera reunió de la Mesa / QUIQUE GARCÍA / EFE

És molt coneguda la cèlebre frase de l’exfutbolista Gary Lineker en el mundial d’Itàlia de 1990: «El futbol és un esport que van inventar els anglesos, juguen 11 contra 11 i sempre guanya Alemanya». Prenent com a exemple aquella definició de Lineker, podríem dir que a Catalunya la democràcia és un sistema polític on la gent vota i sempre guanyen els partits nacionalistes. Amb el pitjor resultat des de la recuperació de la Generalitat, Junts, ERC i CUP han obtingut la presidència del Parlament i la majoria a la Mesa amb només el 39,3% dels vots. La veritat és que l’inesperat èxit nacionalista, maquinat per Carles Puigdemont, és legítim i fan bé si els altres partits dormen a la palla.

Els nacionalistes catalans són uns mestres del poder i del relat. Mentre ells formen una massa homogènia que anteposa la bandera a qualsevol altra ideologia, la resta de forces polítiques són absolutament heterogènies. Al PP ja li va bé que els nacionalistes sotmetin al PSC perquè el seu únic objectiu és fer fora Sánchez de la Moncloa; els Comuns fa temps que, per activa o per passiva, són els «paga fantes» del nacionalisme català, mentre van perdent llençols a cada bugada; i Vox va al seu aire. Salvador Illa ni tan sols ha intentat un acostament al PP, com si temés les crítiques d’uns nacionalistes que no han dubtat mai, sobretot els convergents, a l’hora de pactar amb els conservadors espanyols. D’aquesta majoria, en diuen «Mesa antirepressiva» després d’haver fet president al representant del partit polític que governava a la Generalitat quan aquesta institució va demanar al jutge Manuel Marchena que reprimís amb penes de presó als joves del 15-M per una protesta davant del Parlament. Pateixen d’amnèsia els de la CUP (i els d’ERC) o comparteixen aquella repressora petició de presó contra uns joves d’esquerres que no eren nacionalistes com ells? Ningú no els ho ha recordat, els mestres del relat són ells.

Per molt que Pedro Sánchez parli de «reconciliació», el poder a Catalunya continua en mans de les mateixes persones que van dinamitar l’estat de dret el 2017 i que no només no han demanat mai disculpes, sinó que s’enorgulleixen d’haver vulnerat les principals lleis democràtiques. Tornaran a fer i desfer en el Parlament, sota la presidència d’un fanàtic com Josep Rull. En va deixar constància dilluns passat amb un discurs fantasiós digne dels ultres de l’Institut Nova Història: «Aquest parlament no té el seu origen a la Constitució espanyola del 1978, sinó que és l’expressió d’una nació mil·lenària, d’una institució que va més enllà dels segles». Només cal fer un repàs al seu compte de la xarxa X per comprovar el fanatisme i el sectarisme de qui és la segona autoritat del país.

Sembla que el peix està força venut. Pilar Rahola ha donat les pertinents instruccions a ERC, a través d’un article a El Periódico, per aconseguir l’objectiu de Carles Puigdemont, que no és altre que la repetició electoral per guanyar temps: «Facilitar la presidència d’Illa en detriment de Puigdemont serà la clatellada definitiva (pel moviment independentista). Que ho pensi bé ERC, perquè pot cometre l’error més gran dels molts que ja acumula», ha escrit la inquisidora Rahola. En principi, als republicans no els hauria d’interessar anar a unes noves eleccions on podrien perdre bous i esquelles, però després d’haver cedit la presidència del Parlament al partit que els va deixar plantats en el govern i que ha rebutjat dos pressupostos de l’Executiu presidit per Pere Aragonès, que si van comptar amb el vot del PSC, tot és possible. I molt més si les decisions d’ERC estan en mans de Marta Rovira que, amb els seus plors, va ser una de les principals responsables que Puigdemont renunciés a convocar eleccions l’octubre de 2017, i que viu estupendament bé a Suïssa, d’on no té previst tornar. Amb Puigdemont controlant els temps del Parlament, Salvador Illa s’endinsa en un camp de mines, on li caldrà més intel·ligència i menys ingenuïtat per superar-lo.

Si es confirma la repetició electoral, que el dia d’avui sembla el més probable, haurem tingut un any de govern en funcions, sense pressupostos, amb els hospitals tancant els quiròfans a l’estiu i tot paralitzat. Què hi diuen Foment del Treball, Pimec, les Cambres de Comerç i tants empresaris que donen suport a Puigdemont i que romanen en silenci? Deuen considerar que Catalunya encara no ha tocat fons i pot anar més avall.

Subscriu-te per seguir llegint