Opinió

Aixeca’t i balla!

Els qui durant el batxillerat teníem com a assignatura obligatòria Religió, vam conèixer pels Evangelis el miracle de la resurrecció de Llàtzer. Entendrit pels precs dels seus familiars, Jesús es va plantar davant la tomba d’un jove mort i va exclamar : «Aixeca’t i camina!». I Llàtzer va ressuscitar. Va ser un més dels molts miracles del fill de Deu durant el seu pas pel regne terrenal.

Fa pocs dies, una complexa (suposo) connexió neuronal em va transportar a una imatge que il·lustrava el meu llibre de Religió, allà pels anys setanta: Crist amb els braços oberts, desprès que la pesada llosa de la sepultura s’hagués desplaçat- també miraculosament- convidant en Llàtzer a aixecar-se i atansar-se per abraçar-lo.

Estava a la Plaça de l’Església del barri d’Els Pins a Blanes, gaudint la primera de les actuacions del que s’han anomenat Dijous a la fresca. Un seguit de propostes musicals que fins a finals de setembre tindran lloc tots els dijous al vespre. En Marc Anglerill, un magnífic solista, ens regalava les orelles amb el seu repertori des d’un petit escenari i cantant, també, entre les taules de les terrasses dels bars i restaurants que amb l’associació de veïns i l’ajuntament organitzen les vetllades. Desprès d’un descans, a la segona part, va deixar de banda el seu habitual enfilall d’estàndards americans per anar al gra: un reguitzell de temes rítmics i «marxosos» de tots els temps. Des d’una bachata fins el Y.M.C.A de Village People. Va ser llavors que els vaig veure: una parella d’estrangers, segurament de vacances. Ella -afectada d’alguna patologia invalidant- en cadira de rodes, ell, oferint-li els braços primer, ajudant-la a aixecar-se després i finalment, abraçant-la amb una tendresa colpidora i propiciant, tot mirant-se als ulls, que pogués ballar un parell de minuts. Quan amb la mateixa delicadesa que l’havia aixecat la va acomodar a la cadira, jo tenia els ulls humits. Quin gran poder el de la música! Quin petit miracle del Crist de torn transmutat en la figura de l’entusiasta Marc Anglerill, vaig pensar! Sense saber-ho, amb una de les seves cançons havia fet el miracle: aixeca’t i balla!

Unes hores després, durant el cap de setmana, la música i el ball es varen traslladar a l’altra punta de Blanes, a la Plaça 11 de setembre, on les Festes de l’Associació de Veïns del Barri de Mas Enlaire consolidaven l’èxit que tenen els seus concerts, amb la massiva assistència d’un públic que, tant la nit de divendres com la de dissabte, va xalar i ballar fins a les tantes. Un èxit en el que hi té molt a veure una competent empresa d’àudio, llums i producció musical ubicada -i emocionalment lligada- al barri.

Una setmana abans, a pocs quilòmetres, havia tingut lloc la tercera edició del Pride de Lloret de Mar, enguany amb sota el títol d’Abanicos Weekend. Dos dies de concerts ( m’ho han explicat) van omplir la Plaça del Teatre Municipal lloretenc i van fer aixecar, saltar i ballar, també, un públic bigarrat i divers.

L’estiu ens regala moltes coses. La música i el ball a la fresca, entre elles. Música i ball, que quan són compartits, potencien encara més el seu efecte guaridor. Propiciant miracles com que, encara que només sigui durant uns minuts, una estona o unes hores, els patiments i les cabòries s’esvaeixin o se’ns facin més suportables.n

Subscriu-te per seguir llegint