Opinió

El primer cop que vam tocar el cel

Migue celebrant el gol que va portar el Girona a Segona A

Migue celebrant el gol que va portar el Girona a Segona A / Marc Martí

Ahir va fer setze anys, sí, setze, del gol de Migue que va portar el Girona a Segona A 50 anys després. El primer cop que vam tocar el cel, la primera vegada que ens va semblar que érem equip de Champions perquè passàvem de jugar-nos-les amb l’Oriola, l’Ontinyent i la Vila-Joiosa, a fer-ho contra el Saragossa, la Reial Societat, l’Hèrcules o el Rayo Vallecano. Que fort, pensàvem, veure el Saragossa, tot un campió de la Recopa, a Montilivi. I a sobre, se’l va guanyar per 1-0 amb gol de Manga de penal.

Ara qui potser veurem la temporada que ve a l’estadi és l’Arsenal, el rival a qui els aragonesos van guanyar en aquella final continental el 1995. I qui diu els gunners, diu el Bayern, el Milan, l’Inter o el Liverpool. Cinquanta anys van haver de passar per sortir del futbol modest i en només setze el Girona ha demostrat que tots els sostres es poden esmicolar. La temporada que ve el club també entrarà entre el top 40 de la classificació històrica de Primera, en la seva cinquena participació, i continuarà mirant amunt. Aviat, si és que no és ja, la mainada escoltarà Girona i el tindrà com un clàssic del futbol espanyol com dècades enrere ho havien sigut per a nosaltres el Ràcing, l’Oviedo, l’Sporting o l’Hèrcules.

Ben gestionat, tot això, pot servir per allargar setze per setze anys més aquest patrimoni esportiu. Des que el 1989 el Valvi va debutar a l’ACB, Girona ha tingut sempre, com a mínim, un club professional a l’elit del futbol i/o el bàsquet, i d’allò ja en fa 35 anys. Precisament l’ascens del Girona a Segona, amb el gol de Migue, va permetre minimitzar una mica el cop que arribaria el dia de Sant Jaume de 2008, amb l’anunci de la renuncia de l’Akasvayu a la plaça a la màxima categoria pels problemes econòmics.  

Ara el Girona ven jugadors per 20 milions d’euros i és capaç de pagar-ne 10 o 12 per fitxatges. En una altra època, i amb la plantilla acumulant nòmines impagades i mil problemes més, Migue ens va fer sentir grans per primer cop

Subscriu-te per seguir llegint