Opinió

El valor jurídic d’una conversa a WhatsApp

Hi ha un ric i fructífer intercanvi de coneixement entre els diaris jurídics electrònics i la blogosfera laboralista i les xarxes socials de professionals del món jurídic laboralista, a vegades sent els primers els que arriben a algunes resolucions judicials a partir de la informació facilitada a través d’articles publicats als blogs o mitjançant difusió en xarxes, i en altres arribant la informació a les i els professionals mitjançant la informació de resolucions judicials per part dels diaris.

Doncs bé, en aquesta ocasió, un text publicat al diari jurídic electrònic Confilegal m’ha animat a escriure aquest article. Està signat pel seu redactor Carlos Berbel, publicat el 10 de juny, i porta per títol «El TSJ de Balears declara improcedent l’acomiadament de 7 treballadores per insults a l’empresari per WhatsApp», en què realitza una breu síntesi de la sentència dictada el passat 23 d’abril sobre el valor jurídic de la prova obtinguda mitjançant l’accés a un WhatsApp de caràcter privat entre personal de l’empresa i que acaba sent conegut per l’empresari, en haver estat facilitat per una de les treballadores que participaven en el xat, i porta a l’acomiadament disciplinari de set treballadores.

Per a la Sala autonòmica, es produeix la vulneració del dret a la intimitat i al secret de les comunicacions, art. 18 de la Constitució, per la qual cosa manifesta estar clarament en desacord amb la tesi de la sentència d’instància d’acceptació com a prova lícita el contingut del whatsapp recollit en acta notarial, amb una clara crítica a la jutgessa d’instància quan no va considerar pertinent conèixer les raons de la treballadora que va facilitar el text íntegre de les converses «quan li van ser preguntades pel lletrat de les demandants a l’acte del judici».

La insistència del caràcter tancat del grup, i l’expectativa raonable d’intimidat de tot allò que es digui per les persones participants són un element jurídic fonamental per a la Sala, ja que les treballadores van poder raonablement pensar que podien expressar-se de la forma i manera que consideressin més oportuna, més enllà del caràcter o de les frases insultants que hi pogués haver, perquè existia un conflicte latent amb la part empresarial, i aquesta (ni tampoc la seva parella) formaven part del grup. Per tant, i reiterant-se en la tesi abans exposada, la Sala conclou en aquest punt que «en cap cas no poden justificar la procedència de l’acomiadament, per grolleres, injustes, insultants o fins i tot discriminatòries que puguin ser (les manifestacions de cada treballadora), ja que mai no degueren ser conegudes per l’empresari».

La Sala es pregunta si l’actuació empresarial, tot i ser resultat d’un coneixement indirecte de les converses del xat, és respectuosa amb la normativa comunitària i estatal en matèria de protecció de dades, aspecte que és especialment rellevant a parer meu de la sentència, i conclou que s’han vulnerat totes dues. Pel seu interès, reprodueixo l’argumentació de la Sala:

«... aquesta transmissió d’informació ha lesionat, també, el dret fonamental a la protecció de les dades personals (art. 18, apartats 1 i 4 CE), a la llum del Reglament de la Unió Europea 2016/679 relatiu a la protecció de les persones físiques pel que fa al tractament de dades personals i a la lliure circulació d’aquestes dades, de 27.4.16, i de la Llei orgànica 3/18 de protecció de dades personals i garantia dels drets digitals, en comportar el coneixement –sense autorització de les implicades– de la identitat de les reivindicants (recordem que la reivindicació havia estat anònima, sens dubte com a cautela antirepressiva) i fins i tot del seu número de telèfon, dades totes elles de caràcter personal.

Si la Llei orgànica 3/18 de Protecció de Dades Personals i garantia dels drets digitals, a l’art. 87.1, disposa que «els treballadors i els empleats públics tindran dret a la protecció de la seva intimitat en l’ús dels dispositius digitals posats a la seva disposició pel seu ocupador», amb més raó l’empresari ha de garantir, i no infringir, aquest dret fonamental quan es comuniquen mitjançant els telèfons privats.

Concloc aquí. He volgut destacar el valor jurídic que atorga la Sala al fet de trobar-nos davant de comunicacions privades via un canal permès per la tecnologia, que certament és objecte de valoració diferent en altres sentències del TSJ respecte a la licitud de la prova obtinguda, i l’escrupolós respecte a la protecció de dades personals de les persones treballadores. n

Subscriu-te per seguir llegint