Opinió

De Putin a Scarlett Johansson

Al bell mig de les dues campanyes electorals passades, o sigui un bon moment per a no donar respostes a successos importants i dissimular, s’han produït una sèrie de fets que mereixen o haurien de merèixer resposta en una societat democràtica, avançada i rigorosa també amb quelcom avui molt oblidat, com és el principi de precaució (mecanisme jurídic de prevenció de riscos), si més no, per part d’analistes, crítics o politòlegs, ja no diguem ONG de drets humans, càtedres d’ètica, consumidors, sindicats, ecologistes, etc. (doncs pel que sembla els parlaments estan distrets en altres coses).

Caldria una contundent resposta, una convocatòria extraordinària de juntes directives, molts rius de tinta, mocions als ajuntaments, alarma social, etc. Doncs res de tot això, silenci absolut i tothom pendent de la dona de Pedro Sánchez o de la bogeria de Milei. De fet, el nivell de crítica social actual està tan sota mínims, que no ha de sorprendre l’estat de mediocritat, buidor, banalització, pensar en res, passar de tot, ignorància, nihilisme..., al que estem assistint, caldo de cultiu perfecte pel creixement de l’extrema dreta. Per legítim i comprensible que sigui la síndrome d’Ehrlich (en llenguatge planer: com em desborda tot el que està passant, per salut mental, no vull saber res), siguem conscients de quines són les conseqüències i no ens lamentem després.

Anem al biopic de Putin, una pel·lícula acabada de presentar al Festival de Cannes on el protagonista és i no és Putin, en el sentit que és una rèplica del president de Rússia, feta amb intel·ligència artificial. Podríem dir que es tracta d’una clara suplantació d’identitat, feta de forma descarada, oberta i pública sense embuts.

Una pel·lícula en forma de deepfake, produïda a Polònia, venuda ja a 50 països i que va provocar una «certa» polèmica ja al mateix Festival. Doncs bé, ni la Comissió Europea, ni els Tribunals europeus, ni les Càtedres de Bioètica, ni els mitjans de comunicació, hi han donat gaire importància. Sí en canvi, la indústria del cine, un clar indicador de què les vagues que va haver-hi als EUA fa poc d’actors, guionistes, traductors, càmeres, programadors, dissenyadors..., no anava desencaminada. Als EUA hi ha en perill més de 200.000 llocs de treball.

S’ha donat el tret de sortida oficial a la utilització de la IA, doncs oficiosament ja fa temps s’estan realitzant reportatges, curts, creacions, performances amb IA i a la substitució d’actors, artistes, escriptors, pintors..., per IA.

Quina garantia tenim que a programes de TV, a reportatges o entrevistes, no se’ns ofereixi ja, amb coneixement o no dels editors, continguts, imatges o entrevistes amb dobles de persones públiques, polítics o científics creades per IA? Més encara a les plataformes digitals i més encara a les xarxes socials?.

Un altre exemple recent és la suplantació d’identitat del Bisbe d’Urgell i copríncep d’Andorra, on apareix recreat amb IA, fent una recomanació i directrius sobre inversions totalment falsa. Un exemple és també la imitació o suplantació a la qual ha estat sotmesa fa poc la coneguda actriu Scarlett Johansson, que ha denunciat a l’empresa OpenAI per la utilització/recreació de la «seva» veu generada per IA, en el dispositiu ChatGPT. Fa poc un altra empresa d’IA ha començat a comercialitzar un dispositiu amb el qual una persona pot parlar amb els seus familiars morts (ressuscitats per IA), i així podríem seguir.

Els exemples de què els impactes de la IA, seran (són) molt més ràpids que els impactes de la digitalització, els smartphones, les apps, el mòbil, les fakenews, etc., proliferen cada dia. Fa poc, l’empresa de seguretat Recorded Future va denunciar que una xarxa de webs estava replicant notícies dels mitjans tradicionals modificades amb la IA de ChatGPT. La resultant eren notícies falses molt similars, fetes amb les instruccions de «reescriu aquest article amb un to més...» o «destaca amb un to cínic aquesta declaració» o «emfatitza amb una visió i percepció positiva (o negativa, si és el cas) aquest polític». Això ha passat a França. Anem a Austràlia. Allà el grup de comunicació Australian Community Media, que agrupa diferents mitjans del país, ha descobert i suposem denunciat, que el seu propi advocat (que ja és dir), estava reeditant molts dels seus articles a altres pàgines web. També amb instruccions a la IA. «Ets un periodista experimentat». «Se t’ha encomanat reescriure el següent article», «vigilar que sembli autèntic», etc.

La cascada de notícies sobre els riscos, perills i impactes d’aquesta tecnologia no hi ha manera, pel que sembla, que siguin suficients per prendre mesures dràstiques i prohibitives? Haurem d’esperar al descontrol definitiu? A què passi com està passant amb els mòbils, com feia anys s’estava advertint? A una vaga general d’autors, escriptors, periodistes, actors, artistes, guionistes, directors de programes i continguts? O a una simulació i utilització descontrolada per IA de drons, coets, avions, satèl·lits o armes? Una guerra per error? Una guerra de falsa bandera provocada per una IA fora de control? Les crides a una regulació seriosa i rigorosa (i no de maquillatge), de forma immediata proliferen, la més recent la de 25 científics de renom internacional, entre els quals hi ha creadors de la IA!!! No ens recorda això als creadors d’Internet, que ara resulta són els més crítics en com s’està desenvolupant aquesta tecnologia, pels impactes que està generant a mig món, el deteriorament de les relacions humanes i la salut mental de milions de persones?

Cada vegada fem més broma de l’univers orwellià i de realitat paral·lela en la qual estem entrant, però poca broma amb les seves conseqüències. n

Subscriu-te per seguir llegint