Opinió

Regenerar la democràcia

Sembla que la política dels professionals i els partits hagi segrestat la veritable democràcia, o el que en paraules senzilles diem el poder del poble. Tothom diu parlar en nom del poble, defensar els drets del poble, treballar pel poble, idees boniques i teories atraients. Però quan la participació política de les persones es limita a emetre un vot cada quatre anys, quan s’impedeix personalitzar el vot, quan es limiten sospitosament els temes a debatre, quan la desinformació o, i fins i tot la mentida, s’utilitza partidàriament per enardir esperits i fer callar consciències, quan l’abstenció es va convertint en el partit majoritari, cal replantejar la situació. Quan els titulars de premsa i les notícies televisives es valoren més des de les direccions dels partits que les necessitats reals de la ciutadania, quan es promou més l’atac al contrari i a les seves opinions que no pas exposar els mateixos objectius i iniciatives, quan es dona més importància a la propaganda, a les formes, que no pas al contingut, sembla que no estem en el bon camí. Quan condicionen més els egos i personalismes que els projectes col·lectius i l’interès real de les persones, estem errats i enganyats.

Quan es fan promeses que no es compliran, quan els eslògans supleixen i substitueixen les idees, quan ens limitem a criticar i acusar els oponents sense argumentar i analitzar les causes, quan sentim que s’analitzen els símptomes, però no s’ataquen les causes dels grans problemes de la nostra societat, quan per causa de les urgències s’oblida el que és important, quan per la manca d’anàlisi i planificació a llarg termini ens limitem a gestionar el que és més immediat, estem fent un trist servei a la tan citada, desitjada i maltractada democràcia. Les idees generals sobre democràcia, en el pla intel·lectual, solen ser compartides, habitualment, ja que tot i no ser un règim perfecte, com es va dient, és el menys dolent dels règims coneguts fins ara.

Però com totes les bones idees que han acompanyat el naixement de grans institucions, escoles filosòfiques, moviments socials o fins i tot religions, amb el transcurs del temps perden vigor les idees-força inicials i essencials, que originaren la seva aparició, i guanyen terreny de forma preocupant interessos marginals, burocràcies estèrils i vividors antisocials.

Les formalitats amaguen el contingut, convertint-se en imprescindibles i fonamentals, ocupant el lloc de les idees i dels continguts bàsics que diuen proclamar. I és que sembla, i no hauria de ser així, que malauradament l’ambició del poder sol corrompre.

Sortosament, hi ha multitud de persones que lluiten cada dia contra les injustícies, contra el racisme, a favor de la solidaritat, amb entrega i generositat, compromesos amb la bondat, la pau i la dignitat de les persones. I en aquest sentit és necessari reconèixer que també en els diferents partits polítics hi ha moltes persones amb aquestes bondats i compromisos. I els partits polítics, com a eines consubstancials per promoure la participació política haurien de donar exemple en la tasca de promoure, acceptar i regenerar la democràcia, no només de paraula sinó de fets, no servint, quasi en exclusiva, d’instruments o escalafons per tocar poder o ostentar càrrecs, sinó per treballar humilment a favor del benestar de tothom, i aplicant internament el que proclamen a fora. Regenerar la democràcia és un repte col·lectiu més necessari que mai, i si no ho fem, un gran desastre ens ve a sobre. n

Subscriu-te per seguir llegint