La feina dels actors morts

Mentre els assistents a fires i saraus tecnològics com el Mobile World Congress o el Sónar+D, tots a Barcelona, celebren amb estrèpit cada novetat sobre la intel·ligència artificial que sigui aplicable a l’expressió audiovisual, nombrosos professionals del sector, especialment a Hollywood, estan tenint malsons davant l’amenaça d’un futur sense guionistes ni actors.

El to de les protestes d’un parell de sindicats que agrupen aquests treballadors als Estats Units, Writers Guild of America i Screen Actors Guild, respectivament, ha transmès la seva angoixa. Temen que els primers quedin relegats a la categoria d’editors dels textos compostos pel programari. I que els segons cedeixin la seva imatge –i cobrin per això– una sola vegada perquè, a continuació, el software la manipuli o la recreï en tantes ocasions com calgui.

Aquesta fórmula es podria donar fins i tot després de la seva mort. A propòsit d’aquest matís, per a molts, esfereïdor, la professora Holly Willis, de la Universitat del Sud de Califòrnia (Estats Units), esmenta l’anunci de Volkswagen en què la vocalista brasilera Elis Regina, morta el 1982, canta a duo amb la seva filla Maria Rita en un present que mai no ha existit. L’espot, dirigit per Dulcidio Caldeira, va ser lloat pel que presumiblement tenia d’entendridor el retrobament virtual. Però realment fa por.

Subscriu-te per seguir llegint