Kaplan explica la nova Europa

Els passats dies 26 i 27 de juny vaig tenir l’oportunitat de participar en el primer Fòrum Econòmic i Social del Mediterrani impulsat per Prensa Ibérica, editora entre moltes altres capçaleres d’aquest Diari de Girona. El quadre de conferenciants va ser de primer nivell i és una excel·lent notícia saber que el proper any el Fòrum se celebrarà a Màlaga i que té la vocació de convertir-se en un punt de generació de debat i de noves idees així com de saber interpretar la realitat del moment actual. Precisament això és el que va fer la conferència Robert D. Kaplan, escriptor, periodista i un dels millors analistes geopolítics del nostre temps. Vaig tenir l’oportunitat de parlar amb ell i vaig voler començar recordant-li alguna curiositat del seu penúltim llibre, Adriàtic. Gràcies al professor Kaplan, vaig descobert que Illy no és només una marca de cafè sinó també el nom d’un exalcalde de Trieste. Adriàtic, és un viatge per l’arc que comença al nord d’Itàlia i que acaba al sud dels Balcans occidentals. Kaplan es va aturar a Trieste i va buscar persones que li aportessin noves idees. Un va ser el senyor Riccardo Illy, de la tercera generació de fabricants de cafè, però també exalcalde de Trieste i exdiputat pel Partit Democràtic. El seu avi Francesco Illy, va néixer com a ciutadà de l’Imperi Austrohongarès i el seu nom inicial era Illy Ferenc, en hongarès, encara que va néixer en el que avui és Romania. Trieste és un gran lloc per pensar en els Imperis que van fer implosió durant la Primera Guerra Mundial.

Kaplan va plantejar a València que l’evolució del creixement de la població entre el sud i el nord de la Mediterrània serà de 7 a 1, que per cada habitant que neixi al nord, en naixeran 7 al sud. La prospectiva que planteja, una proporció de set africans per cada europeu, és a 76 anys vista, a finals del segle XXI. És una cosa a la qual ens estem acostumant a poc a poc. Està passant davant dels nostres ulls, però molt, molt lentament i gradualment. Al segle XXII, la població s’estabilitzarà i disminuirà a tot arreu, fins i tot a Àfrica. Però la divergència demogràfica entre Àfrica i Europa no pararà de créixer. No estem parlant d’un futur llunyà, sinó de les dècades vinents. Considera Kaplan que els europeus han d’evolucionar en un concepte diferent de la seva identitat. De la identitat europea i de les identitats nacionals. Això és més fàcil per als Estats Units perquè els Estats Units es van fundar com a societat d’immigrants sobre ideals, mentre que els països europeus es van fundar sobre la religió, la llengua, la raça fins i tot en alguns aspectes. Per Kaplan, a Europa la fórmula passa per donar cabuda a persones de races i religions diferents que, no obstant, acceptin els ideals democràtics. Aquest és un repte que té Europa que ha de pensar quina identitat la definirà amb un impacte migratori important.

Pel professor nord-americà una part de la nova classe mitjana africana preferirà emigrar a Europa que contribuir a la consolidació dels seus països més pròspers i on poden aspirar a ser classe dirigent: «Perquè quan la gent es converteix en classe mitjana, s’educa, té exigències, vol una vida millor per als seus fills, té possibilitats. I miren el seu propi govern a l’Àfrica i diuen: potser és millor per als meus fills estar a Europa». I quan se li pregunta per què les famílies que milloraran les seves condicions de vida a l’Àfrica no volen contribuir a consolidar el progrés als països, respon: «La gent no pensa així. La gent pensa en termes personals.

Les elits pensen així com raona vostè. La gent, les noves classes mitjanes, pensen en si mateixes i en els fills». Kaplan ens invita a pensar amb gran lucidesa amb una nova Europa que ha de saber reinterpretar-se. Lloc on es viu bé, continent d’hivern demogràfic, terra que tindrà una nova identitat més complexa. Qui no entén això, es refugia en el vot d’extrema dreta. 

Subscriu-te per seguir llegint