Opinió

Aiguabarreig judicial i polític a Catalunya

Ni els endevins més reputats són capaços de predir què passarà a Catalunya els pròxims mesos, per molt que alguns vegin imminent un acord entre el PSC i ERC per permetre que Salvador Illa sigui investit president de la Generalitat. Els fets que han passat les darreres setmanes fan que qualsevol suposició pugui ser desmentida per la realitat més descarnada. Per exemple, qui es podia imaginar que els cartells sobre els Maragall eren una campanya de contrast promoguda per la mateixa ERC? O que el jutge Joaquín Aguirre, que acusa el president Puigdemont d’alta traïció, seria enxampat en unes declaracions molt grolleres dient que ell havia aturat la llei d’amnistia la primera vegada que va arribar al Congrés? O que un defecte de forma deixaria en paper moll el sumari que instruïa el jutge Manuel García-Castellón a Tsunami Democràtic per terrorisme? És allò que diuen que la realitat supera la ficció i, en el cas de Catalunya, és així des de fa anys.

Els partits independentistes han hagut de fer front a la pressió del poder judicial espanyol, que ha interpretat la legislació vigent fent honor al patriotisme que se li suposava i justificant els sumaris i les sentències en la unitat d’Espanya. Hem vist la persecució amb euroordres que tribunals d’altres països han desestimat. Vam poder veure com la justícia suïssa qüestionava al magistrat García-Castellón que Tsunami Democràtic fos una organització terrorista. Vam sentir al magistrat Joaquín Aguirre dient coses impròpies d’un jutge. Vam veure els quatre fiscals del judici del Procés revoltar-se contra l’aplicació de la Llei d’Amnistia i plantar cara al fiscal general de l’Estat. I, finalment, hem comprovat com el Tribunal Suprem s’agafava al delicte de malversació fent-ne una interpretació que no era la que preveien els legisladors, cosa que els permet continuar perseguint Carles Puigdemont i els altres membres del govern acusats d’aquest delicte.

I tot això ha passat quan el PSOE ha necessitat els vots dels independentistes per governar a Espanya. I passa ara mateix quan el PSC, que va guanyar les eleccions, podria articular una majoria parlamentària per investir Salvador Illa president de la Generalitat. És evident que l’aiguabarreig que hi ha a Catalunya entre el poder judicial i el poder polític no facilita les coses. Els independentistes saben que és molt improbable que el PSC s’abstingui en una possible investidura de Carles Puigdemont i que, per tant, no investir Salvador Illa equival a la convocatòria de noves eleccions a la tardor. Però ERC és conscient que un acord amb el PSC li pot passar factura, encara més si Carles Puigdemont torna per la investidura i és detingut. Aleshores, tot pot anar pel pedregar per ERC, que des de fa temps passa per moments extremadament difícils.

A la darrera legislatura, els independentistes van malbaratar la majoria que tenien al Parlament de Catalunya i en van pagar un preu molt alt a les urnes, obtenint els pitjors resultats dels darrers anys. Ara és difícil que es puguin posar d’acord per intentar formar govern perquè els números no els donen.

El que és evident és que Catalunya no es mereix continuar amb un govern provisional durant mesos i mesos. Cal que, d’una vegada per totes, es formi un govern amb un ampli suport parlamentari. El problema és que el poder judicial no ajuda a pacificar l’ambient i a superar la crisi que viu el país des de fa anys.

L’arxiu del procediment judicial contra Tsunami Democràtic, encara que sigui per un simple defecte de forma, és una bona notícia per a la política catalana, tot i que hauria estat millor que el cas s’hagués arxivat perquè el jutge hagués arribat al convenciment que no hi havia cap mena de delicte i molt menys de terrorisme. Ara només faltaria que l’amnistia s’apliqués tal com van preveure els legisladors i s’aconseguís, finalment, posar fi a l’aiguabarreig politicojudicial que es viu a Catalunya des de fa massa temps. n

Subscriu-te per seguir llegint