Opinió

El Segon Fill

El proper Fill que Déu ens enviï i no trigarà gaire no serà fuster ni portalenc ni haurà de fugir d’un rei assassí ni la fam que ja no en queden al món civilitzat. El proper Fill que Déu ens enviï i l’enviarà aviat serà marit i serà pare. Serà com Jesús un home jove i bell i el distingirem perquè fins llavors haurà estat alliberat de la vida ordinària dels altres homes caiguts. El seu calvari serà camí de l’altar i li coneixerà la Passió el dia que els seus fills naixeran.

La primera lliçó fonamental va ser ensenyar-nos a estimar. Els uns als altres però també nosaltres mateixos. Ensenyar a estimar cada home pel fet de ser-ho sense que calgués cap altre reconeixement o riquesa. Estimar els altres i estimar-nos nosaltres mateixos perquè un home es justifica només per la seva fe. Déu a través del seu Primer Fill ens va ensenyar a créixer en les bones obres, en la generositat, la llibertat i l’amor, i també el perdó, que són tots quatre un únic i mateix do. Això havíem de saber-ho abans de poder fer res més. Això havíem d’entendre-ho i d’incorporar-ho a les nostres vides. I ens ha costat alguns anys i alguns malentesos i fins i tot algunes guerres, més d’una de molt sanguinolenta, però la vida és sagrada i paguem impostos i tothom té accés als medicaments i a les escoles i les bosses de misèria del nostre primer món són per sort molt petites i solucionables. Està bé que ens continuem escandalitzant per cada injustícia però cal dir que tot i que hem trigat vora 2.000 anys, i un Holocaust i una Unió Soviètica -que també són el mateix crim-, el nostre sistema ha incorporat l’ensenyança fonamental del Primer Fill fins i tot més enllà del que segurament el propi Creador va imaginar-se quan ens el va enviar.

Tal com quan Jesús nasqué la Humanitat portava molts d’anys, massa anys, abusant els uns dels altres, el Segon Fill arribarà ara que hem perdut el fil conductor de l’amor familiar. Els homes hem acabat tenint por de l’alteritat per culpa o causa del feminisme, i el mateix feminisme fa sentir malament les dones que volen ser mares i esposes sense conflicte i tenir cura de la seva família. Més relacionat amb l’egoisme que amb el feminisme, tot i que va una mica relacionat, el secret millor guardat d’Espanya és que els pares no estimen els seus fills. Diuen que els estimen i se’ls posen de fons de pantalla a l’iPhone. Però no els estimen i volen continuar vivint com si no els haguessin tingut. Els fills no són el centre de gravetat dels pares. Creiem que el matrimoni és només una qüestió d’amor, i quan ens passa l’enamorament diem que tenim dret a refer la nostra vida -quin sinistre concepte- i a enamorar-nos de nou. És l’expressió més barata de l’amor, i la que més contradiu la infinitud d’aquest sentiment tal com ens fou ofrenat.

El Segon Fill de Deu ens ensenyarà a estimar la nostra dona com un deure i no com un dret, que és com s’estima de veritat. Un deure més gran que el jo petit que ens omple el cor i ens buida l’ànima. Ens ensenyarà a protegir la família com es protegeix una casa. I a entendre que deixar el teu fill sense l’estructura fonamental de la seva família unida és condemnar-lo a una forma d’orfandat. Duent a terme el que va ensenyar-nos el Primer Fill ens hem acostumat a viure tan bé que tot ho donem per descomptat i menyspreem els dons. A tot ens sembla que hi tenim dret i no protegim res. El dret d’enamorar-nos és patètic, però encara és més devastador que haguem arribat a creure que tenim el dret de ser pares. Quina mena de dret és aquest? El dret dels pares separats, el dret dels fills drogoaddictes i tatuats, i a sobre després en fem responsables les xarxes socials. El Primer Fill ens va dur cap a la llum i ens va rescatar de la brutalitat. Però ens vam prendre tan seriosament el benestar i l’excedent que se’ns va destensar l’ànima i ens han quedat tous com un moc els sentiments. Hem fet tal destrossa que no n’hi ha prou d’explicar-ho als articles o a missa. Cal realment un Segon Fill que torni a ser el mirall de Déu a les nostres vides i ens hi puguem tornar a sentir reflectits. Un Segon Fill que sigui pare i marit en les categories fortes, en el que es difícil i costa però fa que els nostres fills puguin créixer tranquils, segurs i lliures. Un Segon Fill que ens sadolli d’eternitat en l’amor amb què encara estimem la nostra esposa quan ja no ens hi entenem gaire o quan la nostra vida adquireix el seu veritable i únic sentit a través de la vida dels nostres fills. Aquesta vegada no caldrà que el Segon Fill mori per nosaltres, però això no vol dir que el destí li sigui menys cruel. En aquesta era nostra hi ha tantes formes inhòspites de viure i maneres tan amables de morir que jo ja fa temps que contemplo la mort com un descans i penso que tots hauríem de poder tenir una sortida elegant. No serà el cas del Segon Fill, compromès lògicament pels vincles especials i obligat a mostrar la seva enteresa fins que sigui cridat als braços del Pare. M’imagino que tindrà una vida més llarga que els trenta-tres escassos anys del Primer, i sobretot que se li farà més llarga. Si m’és concedit de poder-lo conèixer, prometo encarregar-me del seu entreteniment.

Un Segon Fill que serà més il·lustre que el Primer. He tingut aquesta visió. L’arribada és imminent. I nosaltres pensant que Déu estava cansat i s’havia fet vell. n

Subscriu-te per seguir llegint