Turismofòbia

A Girona ciutat, d’ençà que en Lluc Salellas es troba a l’alcaldia en nom i representació de Guanyem Girona, una màscara de la CUP que ha sumat ex-nadalistes, s’està donant una mena de fòbia cap a tota mena d’expressió del turisme, àdhuc en Temps de Flors, i del ciclisme més o menys professional. S’embruten parets de pisos turístics i també aparadors del comerç amb total impunitat o, ves a saber!, si comptant amb la complicitat activa o passiva de la policia local que sembla mirar cap a l’altre costat o simplement no dona l’abast. Tot això passa perquè JxCat i ERC s’han venut per un plat de llenties, entengui’s uns quants milers d’euros mensuals, tot abandonant els seus principis, canviant-los per uns altres, a l’estil de Groucho Marx, malgrat que de tant en tant aixequen la veu -no pas al Ple Municipal- per alimentar l’esperança que tenen agafat a Salellas per allà on més dol. Sortosament, aquest no és el comportament generalitzat dels independentistes d’en Carles Puigdemont ni tampoc dels republicans independentistes que no sabem encara qui, atès que la direcció nacional es troba buida pel que fa a la presidència i la resta ja té anunciat que se’n va a casa.

Si hem de fer cas als titulars de la premsa impresa i digital de Catalunya, aquella que para la mà a les subvencions públiques o aquella altra que arriba a extorquir a empreses i a personatges a l’objecte de «portar-se bé» amb ells, que de les dues n’hi ha en aquest país de silencis porucs, la novetat d’aquest estiu es diu «turismofòbia»; és a dir, alarma, basarda, por, esgarrifor o espant pel turisme, sense distingir entre el «nacional» i l’«estranger», com s’anava fent d’ençà que en Manuel Fraga Iribarne, en temps franquista, el va impulsar i fins i tot comptabilitzar per milions. Les capçaleres dels esculls són Barcelona i Girona, dues ciutats que, en el passat més pròxim, varen dedicar-se a expulsar indústries dels seus respectius municipis a fi de col·locar-les en els termes municipals veïns. Un urbanisme d’expulsió respecte de llocs de treball i de la producció econòmica que no va merèixer ni una sola manifestació en contra. Ni tan sols una carta al director. Res de res, però, tanmateix, d’aquelles pluges vingueren aquests fangs. En profit d’una Girona nova i d’una ciutat líder? No tinc cap dubte que així fou.

L’aposta de Girona en favor del seu comerç, la seva gastronomia i la seva hostaleria ha estat forta i ha donat els seus fruits. La transformació haguda és patent i, fins avui, cap consistori municipal que ha vingut a substituir en el temps i en les circumstàncies a aquells que feren responsablement el pas a favor d’una Girona de colors l’ha qüestionat. Qui ho ha posat sota interrogació ha estat el mateix: la CUP. Avui, aquesta força política de règim intern assembleari, disfressada per la denominació Guanyem Girona per donar entrada a vells sociates i comunistes que es quedaren fora les muralles del poder oficial malgrat que el continua ostentant com bons burgesos que sempre han estat, són la veu al carrer de l’alcalde Lluc Salellas. La seva puresa pseudointel·lectual, essencialment dogmàtica, s’ha anat en orris en algunes qüestions, com bé li ha dit una de les criades, en llenguatge d’en Salvador Sostres, que convergiren en la seva candidatura i que ara renega del pas fet i del mateix Salellas III que cap a posicions més realistes que no pas monàrquiques, l’arrosseguen la dretana Gemma Geis (JxCat) i el republicà d’esquerra no homologada d’origen menestral Quim Ayats (ERC), que, en la seva posició de copilots en els Governs municipals sengles avisos li han enviat amb l’objecte de què no es desviï en les seves pulsacions bolivarianes.

Tanmateix, sembla que tinguin un pacte: Salellas s’abraça al populatxo justicier que per lliure va, manifestant-se a la plaça del Vi, i els altres dos socis gestionen parcel·les de l’administració local sense intervenció de la CUP. Mentre això passa, les associacions de comerciants, de l’hostaleria i d’altres, com ara la Foeg, la Aeeg i la Pimec s’ho pensen, atesa la hipocresia imperant, en encertada conceptualització del company Argemir González. Però ves per on, la Taula Gironina de Turisme ha recordat que, a més dels altres impostos que paguen, les empreses dedicades a acollir el turisme són recaptadores primeres de la taxa turística, que aquesta va suposar 14,5 milions d’euros l’any 2023 per l’administració autonòmica i la local, al 50%, diners que no han invertit, per exemple, en millorar el subministrament d’aigua potable a la Costa Brava. Segons la patronal Foment del Treball, el turisme lliura el 12% del PIB català i el 13% de la seva ocupació laboral. I, segons l’Associació Espanyola de Ciència Regional, el turisme aportà a Girona ciutat (any 2019) l’11% del seu PIB local amb un 13,9% d’ocupació laboral. Si algun vol destruir aquesta riquesa que aixequi el braç i si algun té la manera de substituir-la per una forma de riquesa que no produeixi molèsties per a ningú, que ho proposi. En cas contrari, que en això, en el no-res, la manifestació de fa uns dies, que calli per sempre, perquè d’esvalotadors a Girona, disposant de l’alcalde Salellas, no en necessitem més. n

Subscriu-te per seguir llegint