Sobre el centre Cousteau a l'Estartit

L’acord entre la Fundació Philippe Cousteau, la Fundació Mascort i l’Ajuntament de Torroella per construir la seu de la Fundació Unió dels Oceans en uns terrenys ubicats a l’entrada de l’Estartit és una bona noticia per la Costa Brava. Tot indica que hi ha pau en la nissaga dels Cousteau. Quan Francine Triplet, segona esposa de l’oceanògraf, el 22 de març de 2003 va signar el protocol per a l’avantprojecte de l’Espai Cousteau-Planeta Oceà al port de Sant Feliu de Guíxols junt amb l’alcalde Joan Alfons Albó ens preocupava que Jean-Michel Cousteau, el primogènit del primer matrimoni del comandant amb Simone Melchior, pogués impugnar-ho. Philippe, el segon fill, havia mort el 1979 en un accident d’hidroavió a Portugal.

El centre de l’Estartit, si no es produeixen entrebancs, pot ser un incentiu per a la defensa de la biodiversitat marina de la zona, desenvolupar les energies renovables i cercar el diàleg i debat científic sobre iniciatives com, per exemple, la del parc eòlic marí flotant a la badia de Roses. Seria una contradicció no exercir en el territori aquesta voluntat de concertació. Desitgem també que el centre tingui el suport de les entitats científiques i ambientals i de les principals institucions. No va ser així, malauradament, en el cas del projecte de San Feliu. El president Jordi Pujol va optar a favor de l’Illa de Blanes, avantprojecte de l’arquitecte japonès Arata Isozaki que va ser presentat amb tots els honors en el Palau de Generalitat. Una Sola Terra ens vam negar a integrar l’Espai Cousteau-Planeta Oceà dins del parc temàtic ideat per Isosaki (teníem un compromís ferm amb Sant Feliu). Tot i que ho vam lluitar la ciutat va acabar perdent una ocasió estratègica per dinamitzar la seva vida cultural i econòmica que, junt amb el Museu Thyssen, havia de canviar el seu futur. Però tampoc va esdevenir una realitat l’Illa de Blanes.

El gener de 2002 Una Sola Terra havia arribat a un compromís amb l’Equip Cousteau, amb la col·laboració entusiasta del seu ambaixador Claude Wesly, home de confiança del comandant i destacat membre de la tripulació de la «Calypso», per construir el primer centre educatiu i d’investigació dels oceans que portaria el nom del famós explorador que es va fer conèixer mundialment el 1956 El món del silenci, Palma d’Or del Festival de Cannes. Aquella pel·lícula ens va deixar impressionats. Per primera vegada veiem el fons marí i la seva biodiversitat amb «technicolor». Feia dos anys, el 24 i 25 de setembre de 1954, que Cousteau havia bussejat a les Illes Medes. Va deixar testimoni d’aquella estada el fotògraf Francesc Català Roca.

El projecte de Sant Feliu s’havia d’ubicar sota la cantera granítica coberta d’un bosc de pins, on a l’estiu es celebren els concerts del festival Porta Ferrada. Va ser dissenyat pels arquitectes bioclimàtics Felip Pich-Aguilera i Teresa Batlle. La capacitat energètica de la cúpula fotovoltaica, translúcida i en forma de gran cetaci, va ser estudiada pel físic solar Antoni Lloret i els continguts del centre pel ecòleg marí Joandomènec Ros.

Ara, tot això és ja aigua passada, però voldríem sintetitzar cinc dels principals objectius d’aquell projecte que encara són vigents: 1) contribuir a resoldre el dèficit de comunicació científica existent en la nostra societat sobre l’estat dels oceans i preparar-la pels efectes del canvi climàtic. 2) superar el concepte especulatiu dels parcs temàtics amb un model de museu bioclimàtic i interactiu. 3) recuperar la imatge de Jacques-Yves Cousteau per a les futures generacions, especialment el seu darrer missatge de compromís en la defensa del medi ambient. 4) utilitzar de les tecnologies més avançades de l’energia tèrmica solar i fotovoltaica i d’estalvi energètic. 5) generar un «hub» per impulsar la robòtica submarina, l’energia eòlica marina i el sector audiovisual.

Entregarem aquell avantprojecte a l’Arxiu Nacional de Catalunya mitjançant un contracte de donació ja signat amb el Col·legi de Periodistes de Catalunya, junt amb tota la documentació generada pels projectes, simposis internacionals i actes organitzats per Una Sola Terra al llarg dels anys 80, 90 i primera dècada del segle XXI.

Esperem que els patrons i directors de la planificació del centre de l’Estartit actuïn amb ètica, sensibilitat ecològica i transparència. L’endarreriment que pateixen les comarques gironines en energies renovables i arquitectura bioclimàtica reclama realitzacions creatives al servei d’un turisme cultural i científic.

Subscriu-te per seguir llegint