L’infrafinançament dels municipis de costa

Des del 15 de juny, les platges del municipi de Calonge i Sant Antoni tornen a estar obertes, un mes després de l’últim temporal. Com havíem previst, pràcticament hem tornat a la normalitat com a municipi turístic, amb tots els serveis a punt. Recuperar les platges ha resultat un esforç notable per part de l’ajuntament, que ha portat la iniciativa i ha marcat els temps, malgrat no tenir-hi competències. És veritat que, aquesta vegada, ha comptat amb el suport dels que sí en són competents: la subdelegació del Govern espanyol a Girona i el Servei Provincial de Costes a Girona, representades pels senyors Pere Parramon i José Luis Tostado, respectivament, als quals vull agrair des d’aquí la seva diligència. 

Ara, cal trobar de cara al futur una solució que minimitzi els embats del mar, cada vegada més freqüents als municipis de costa, molt sensibles als efectes del canvi climàtic, que impacta directament en la pèrdua de sorra de les nostres platges. Per això, estem molt atents al desenvolupament del Projecte d’Estabilització de les Platges de Sant Antoni de Calonge i de Palamós, que té previst executar el Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic, que permetrà minimitzar aquests efectes. Han fet falta quatre anys perquè es publiqués al BOE la declaració d’impacte ambiental; ara, està al caure l’inici de la licitació i l’adjudicació d’unes obres, competència de Costes de l’Estat, per a la construcció de dos nous dics perpendiculars a la platja que perllongaran els que ara hi ha a tocar de la Riera Aubi i a Palamós, i que han de permetre estabilitzar les platges de Sant Antoni i d’Es Monestrí.

En el fons de la qüestió, no cal oblidar -i reivindicar una vegada més- una de les assignatures pendents de la nostra democràcia: el finançament dels municipis de costa per part del Govern espanyol, un finançament clarament insuficient que ens obliga als ajuntaments, per responsabilitat, a realitzar actuacions que no formen part de les nostres competències i per a les quals no disposem dels recursos necessaris. L’exemple del nostre municipi és paradigmàtic: Calonge i Sant Antoni passa d’una població de poc més de 12.000 habitants a més de 100.000 durant els mesos d’estiu. És evident que, quan es multiplica gairebé per 10 la població, els serveis que hem de ser capaços d’oferir han de créixer exponencialment. 

Històricament, hem reclamat un millor finançament en base al nostre pes en l’economia i, fins i tot, s’ha proposat la possibilitat de participar en una part de l’IVA que generem o bé en l’IBI o la taxa turística. Hi ha nombroses fórmules per poder aplicar, però des de sempre ha faltat voluntat política. El desequilibri financer dels municipis turístics és un problema estructural que està diagnosticat a Catalunya des de fa 30 anys i és persistent. No es té en compte la població estacional turística, l’ocasional o l’assistida, que també gaudeix dels serveis públics que hem de dotar i reforçar: seguretat ciutadana, tractament dels residus, neteja urbana i de les platges, manteniment de les xarxes de subministrament d’aigua, enllumenat públic i clavegueram, conservació de carrers, mobiliari urbà i espais verds enjardinats...

És urgent, doncs, dotar d’un règim fiscal diferenciat i específic els municipis turístics que permeti un finançament, bàsicament, a partir dels impostos que el propi turisme hi genera. És el més just i el més equitatiu. Sobretot, si pretenem continuar amb un model turístic basat en la sostenibilitat i el respecte pel territori. 

Subscriu-te per seguir llegint