Formigues a les cames

El senyor Josep és un cinquantí d’alçada mitjana, llavis molsosos, boca de bústia, nas punxegut i un matoll de cabells negres que cobreixen una testa selvàtica. L’home pateix sobrepès, menja com una llima, tragina un abdomen desbordant i arrossega les cames inflades associades a un formigueig que li causava un neguit insuportable.

Amb una certa recança, desconfiant dels professionals de la medecina, va visitar el metge de capçalera. Sabia de bell antuvi que el diagnòstic, després de la renyada protocol·lària, seria el recordatori de la necessitat de continuar la dieta estricta prescrita mesos enrere que no admetia concessions al seu paladar exquisit i que s’havia quedat en un no res.

A continuació, el pacient va tornar a escoltar el relat sobre la síndrome de cames cansades, una malaltia vascular derivada de la filtració de líquids als teixits. En altres paraules, una hipertensió venosa a causa de la dilatació de les venes de les cames.

El senyor Josep va escoltar el facultatiu amb cara de circumstàncies a l’espera que acabés el sermó per demanar una solució al seu problema.

- Miri doctor, no hi ha cap pastilla per curar aquest formigueig? Sembla com si una pila de formigues es pessiguessin cama amunt, cama avall sense aturar-se ni un instant.

- Li explico una vegada més el tema. Aquesta sensació de formigueig la pateixen entre un 20 i un 30% de la població adulta i fins a un 50% de les persones majors de 50 anys. Hi ha una predisposició genètica que s’accentua amb el sedentarisme i el sobrepès. Ho entén?

- Perfectament. Però hi haurà alguna pastilleta per evitar-ho, no?

- Vostè ja pren medicació per controlar el sobrepès. Faci bondat, home!

- Jo voldria unes pastilles que curessin el formigueig de les cames, que em fa anar de corcoll.

- Veig que no ho vol entendre. Repeteixo la necessitat de practicar hàbits de vida saludable. De totes formes, davant la seva insistència, provarem amb una medicació específica. Afortunadament hi ha diversos fàrmacs per combatre la insuficiència venosa moderada.

- O sigui, que em donarà unes pastilles?

- Sí, sí! Li faré una recepta d’un medicament nou de comprovada eficàcia. Ara bé, de miracles no n’hi ha. Val?

- Una pastilla al dia ... i prou formigues! Em treu un pes de sobre, doctor.

- Precisament, del pes es tracta. Hauria de vigilar-lo. Amb les pastilles no n’hi ha prou.

- D’acord, però estaré més tranquil. Gràcies de tot cor!

- Apa, Apa! Si no segueix la dieta és com posar una tireta per aturar una hemorràgia.

El senyor Josep va sortir del Centre d’Atenció Primària (CAP) amb una recepta. Tot content, rumiava que dinaria un filet amb foie fresc passat per la paella. La dieta haurà d’esperar.

I qui dia passa, any empeny, va pensar. n

Subscriu-te per seguir llegint