Walter Benjamin un viatger decebut a Eivissa

Gairebé 84 anys després de la seva mort a Portbou, Walter Benjamin continua sent, en els nostres dies, una font inesgotable d’inspiració per a filòsofs, historiadors i escriptors. La seva figura genera encara avui molta literatura, articles i llibres que tracten tant les seves idees com la seva biografia.

Encara no fa dos anys que es va publicar amb notable èxit de vendes, el llibre de Santi Vancells Una veritat difícil en el que el metge i antic regidor de l’ajuntament de Portbou defensa la idea que el filòsof jueu/alemany, no es va suïcidar a la fonda França, com s’ha dit abastament. La seva mort, diu el doctor Vancells, no es va produir per una sobredosis de morfina com alguns agosarats tertulians han suggerit molt alegrement, sinó que més aviat va ser deguda a una hemorràgia cerebral causada per altres circumstàncies.

Fa ben poc, s’ha posat a la venda un nou llibre que parla de Benjamin, signat pel professor de l’UDG, historiador i arxiver Lluís Costa i pel barceloní Bruno Ferrer, catedràtic del departament d’història de la UPR (Universitat de Puerto Rico).

Els dos investigadors han estudiat com va ser el primer desenvolupament turístic a Eivissa ara fa poc més de 90 anys. Mentre feien la recerca varen poder documentar que Walter Benjamin va visitar l’illa almenys en dues oportunitats, els anys 1932 i 1933.

El filòsof alemany, mestre del flanêur, com no podia ser d’una altra manera, no es va limitar a gaudir de l’illa sinó que també va voler dir-hi la seva sobre un nou fenomen que anys després tindria gran transcendència, però que llavors tot just començava a albirar-se d’una forma molt primerenca a les Pitiüses.

La destrucció del paradís? Eivissa, Walter Benjamin i el primer desenvolupament turístic és el títol del llibre que acaben de publicar els professors Costa i Ferrer. Al llarg de les seves 290 pàgines els autors han resseguit el que es deia a la premsa de l’època i han llegit textos i postals escrits per Benjamin en els que expressa idees relacionades íntimament amb l’incipient fenomen del turisme que ell ja albirava que podia arribar a ser de masses. Aleshores en el territori ja s’inicià un debat, en el que es plantejava la necessitat de construir nous equipaments turístics per tal de poder acollir als visitants estrangers. Hi ha qui ja avisava llavors, del perill real que hi havia de la desaparició dels costums i el folklore local i de coses tan característiques com la tradicional roba eivissenca.

Benjamin que no es considerava un turista, es veia a si mateix com a un viatger decebut que intentava infructuosament connectar amb el lloc on era i amb els seus habitants.

El filòsof alemany ja se la veia venir, i malgrat que pensava que ben segur que algun eivissenc s’hi faria ric, com efectivament així va ser en el cas d’Abel Matutes, estava segur que el balanç final pel territori seria molt qüestionable. Els autors citen una frase textual del savi berlinès que informa perfectament tant el seu pensament, com el seu estat d’ànim: «...però ja hi ha edificis hotelers inacabats a Eivissa i Sant Antoni, en els quals es promet aigua corrent als estrangers. Els temps fins a la seva finalització s’ha tornat preciós».

Fa mal dir-ho, però no podem donar la culpa a cap dictadura ni tan sols a la monarquia, això va passar en plena segona república espanyola. Quan Walter Benjamin visita l’illa el 1932, ja veu com es comencen a construir nous hotels, quan hi torna un any després, Sant Antoni se li va fer car i va pensar seriosament fugir d’aquella gernació de turistes.

Benjamin intuint probablement la societat totalitària que vindria en els anys següents (Hitler es nomenat canceller el 1933), comença a buscar llocs de refugi, així viatja a Eivissa, a Dinamarca, fa estades a Moscou i fins i tot valora la possibilitat d’establir-se a Jerusalem, com li suggereix el seu amic Gershom Scholen. Finalment escolliria París. Quan les coses es posen més lletges, ha d’abandonar la capital francesa i quan es planteja, ajudat pels seus amics de l’Escola de Frankfurt, emprendre un llarg viatge cap els EUA, segurament ja es massa tard.

L’aventura és arriscada atès que sent jueu com és, ha de travessar tres territoris hostils on li resultarà molt difícil moure’s. Estem parlant de la França de Vichy i Pétain, l’Espanya de Franco i la Portugal dirigida pel dictador António de Oliveira Salazar. Tot just va poder arribar a Portbou.

Abans que Costa i Ferrer, l’eivissenc Vicenç Valero (1963) ja va abordar l’any 2017 en el seu llibre Experiencia y pobreza: Walter Benjamin en Ibiza l’estada a Eivissa del filòsof de l’Escola de Frankfurt.

Walter Benjamin va anar a Eivissa amb el seu amic Felix Noeggerath. Aleshores el pensador berlinès es plantejava escriure una novel·la policíaca en la que segons s’ha sabut per notes que va deixar escrites, l’assassí no era un professor de matemàtiques com el James Moriarty de Conan Doyle sino un psicoanalista.

A Sant Antoni de Portmany hi vivia Hans Jakob Noeggerath, fill de Felix Noeggerath, un estudiant de llengües romàniques de la universitat de Berlín que havia anat a l’illa per fer la seva tesi doctoral. El jove Hans Jakob que va ser l’excusa perfecte per justificar el viatge, va arribar a l’illa assessorat pel lingüista català Antoni Griera i es plantejava fer una recopilació/estudi de la tradició oral de la pagesia eivissenca.

Walter Benjamin ho va intuir, l’escriptor anglès David Lodge ho va teoritzar en un llibre publicat l’any 1991 i nosaltres ho subscribim. Deia David Lodge: El turisme és la nova religió mundial, els souvenirs són les noves relíquies, les guies han substituït als devocionaris i el viatge turístic és la nova peregrinació seglar.

Els que vivim en una ciutat superturística com Girona, sabem de què estem parlant. Vivim en un estat on el turisme suposa gairebé el 14 per cent del PIB i genera prop de 2 milions de llocs de treball. L’any passat varen venir gairebé 85 milions de turistes (més 18 milions a Catalunya). Això ara ja és molt difícil de reconduir.

Subscriu-te per seguir llegint