Ciència, honradesa i tecnologia

Un dia qualsevol, un professor d’obstetrícia i ginecologia de la Universitat de Monash, a Melbourne (Australia), va trobar un avís de retracció, això és, de rebuig, d’un article sobre fibromes uterins i infertilitat publicat per un col·lega d’Egipte. La revista que havia editat originalment els resultats d’aquesta investigació l’estava qüestionant perquè contenia xifres idèntiques a les difoses per un estudi dut a terme a Espanya. L’única diferència era que aquesta recerca, desenvolupada de manera ortodoxa i amb totes les garanties que cal exigir a un treball d’aquesta naturalesa, havia estat realitzada a partir de pòlips uterins. Les perquisicions van determinar que el segon autor havia copiat les parts més rellevants del text precedent, sobre pòlips, i els havia traslladat a una altra afecció. «Des d’aquell moment, vaig estar alerta», explica el doctor australià, avaluador habitual de revistes acadèmiques. Poc temps després, va rebutjar dues propostes amb dades sospitoses, potser fabricades amb eines d’intel·ligència artificial. Però això no va impedir que les acabés veient publicades en un altre lloc. La seva experiència contrasta amb l’entusiasme acrític dels investigadors que lloen sense reserves la incorporació d’artefactes com el ChatGPT a una tasca que, segons com es faci, pot salvar vides o agreujar malalties.

Subscriu-te per seguir llegint