Paral·lelismes: tramvies, coves i jardins

Tinc un amic empresari a qui, quan viatja li agrada mesurar la rendibilitat d’alguns negocis turístics que va trobant pel camí. De fet, confesso que jo mateix m’entretinc també, de tant en tant, calculant els possibles ingressos d’alguns restaurants en funció dels preus de la carta i l’ocupació que presenta el menjador. A Mallorca, durant unes curtes vacances que hem compartit, hem detectat dues veritables mines d’or: el tramvia que connecta Sóller amb el Port de Sóller i les Coves del Drac.

Només s’han de fer multiplicacions: més de 100 viatgers per cada anada i tornada, per cada trajecte de 30 minuts, per 8 hores a l’any, pels dies de l’any... En el cas de les coves, 300 o 400, persones per visita, per 8 visites al dia, pels dies que estiguin obertes... En un cas i l’altre, unes xifres espectaculars.

Les experiències a Sóller i Portocristo, on estan les coves del Drac, m’han transportat a Blanes i concretament a «Mar i Murtra». El jardí botànic blanenc potser és l’atracció turística que congrega més visites al cap de l’any. I el carrilet (actualment amb un disseny més pintoresc) que connecta amb el Port amb viatges d’anada i tornada és un dels transports més utilitzats durant la temporada alta.

A Sóller, però sobretot a Portocristo, he pogut copsar de primera mà la massificació de la qual es queixen darrerament els mallorquins, bé, alguns mallorquins: els qui els agradaria preservar el que encara queda d’autèntic i autòcton a l’illa. Pancartes i pasquins penjants de balcons i aparadors palesen a cada punt aquest malestar: «SOS Sóller», «Stop cotxes dins la vila», etc.

A Blanes, a diferència dels llocs esmentats, les coses, si exceptuem alguns dies puntuals durant els focs artificials de festa major, no s’ha arribat a extrems tan «insuportables». Potser, el paral·lelisme més evident el trobem a Lloret i als seus carrers de centre vila que, en el punt àlgid de la temporada no tenen res a «envejar» a les destinacions mallorquines de l’»all inclusive».

Solucions, en el cas que hom pensi que calgui solucionar res? Decididament complexos i difícils de posar en marxa. A les Illes i a la Costa Brava el turisme suposa la primera font de riquesa, bé de riquesa per uns quants i d’ingressos migrats o ajustats per a la majoria dels treballadors de l’hostaleria. Desmantellar el model actual suposaria un daltabaix per a tothom. Reconduir-lo, humanitzar-lo, descomprimir-lo, posar-hi límits potser foren objectius més assumibles.

Un darrer paral·lelisme: el descobridor dels espais més emblemàtics de les Coves del Drac va ser l’advocat i espeleòleg francès Eduard- Alfred Martel l’any 1986. El creador del jardí botànic de Blanes, l’empresari i mecenes alemany Carles Faust qui en feu llegat a la Fundació Blanenca que porta el seu nom i el gestiona. L’un enamorat de les coves subterrànies i de Mallorca, l’altre de les plantes, de Blanes i de la costa Brava.

Cap dels dos s’hauria imaginat que cent anys després les seves aportacions al patrimoni cultural als llocs que van descobrir i/o configurar tindrien el ressò internacional que ara tenen. Ni tampoc la insostenible massificació actual, sobretot pel que fa a les Coves del Drac.n 

Subscriu-te per seguir llegint