Opinió
Llums i ombres del món d’avui
El món d’ahir: Memòries d’un europeu, de l’escriptor austríac Stefan Zweig, (Viena, 1881 – Petrópolis, 1942), és un dels seus llibres més coneguts. En el prefaci explica que va patir dues guerres mundials; va veure el creixement i expansió del feixisme a Itàlia, el nacionalsocialisme a Alemanya i el bolxevisme a Rússia i «sobretot, la pitjor de totes les pestes: el nacionalisme, que enverina la flor de la nostra cultura europea».
Més endavant segueix: «He estat testimoni de la més terrible derrota de la raó i del més enfervorit triomf de la brutalitat de quants caben a la crònica del temps».
Zweig en aquesta obra autobiogràfica analitza el món aparentment tranquil i estàtic d’abans de la Primera Guerra Mundial, a l’Imperi Austrohongarès, per narrar a continuació l’horror de la Gran Guerra i les seves dramàtiques conseqüències en la consciència europea.
Amb tot, s’ha d’assenyalar que l’autor s’havia mostrat defensor de la guerra del 14 i no serà fins un any després que els seus escrits subscriuran posicions antibel·licistes. Són contradiccions d’un home del seu temps vivint en una espiral de successos que el sobrepassaven.
L’auge del nazisme serà un capítol definitiu en la seva evolució. Per Zweig només quedarà l’exili, al ser d’origen jueu, heterodox i cosmopolita que reivindicava una ciutadania europea comuna, culta, tolerant, pacífica i no acceptava ni volia entendre una Europa cada vegada més fanatitzada, més violenta i destructiva.
En un estat de desesperació, sense esma per assumir una realitat fatídica, el 22 de febrer de 1942 es va suïcidar juntament amb la seva dona a Petròpolis, a pocs quilòmetres de Rio de Janeiro, mentre Europa s’endinsava en una nova guerra mundial.
Ara bé, la seva visió derrotista de l’existència no li va impedir confiar en «una època nova, però quants inferns i purgatoris s’hauria de recórrer per arribar a ella».
Acaba el llibre amb una reflexió ambivalent: «Però tota ombra és, al cap i a la fi, filla de la llum i només qui ha conegut la claredat i les tenebres, la guerra i la pau, l’ascens i la caiguda, només aquest ha viscut de veritat».
Avui dia, les consideracions de Stefan Zweig sobre la tragèdia mundial viscuda en èpoques recents adquireixen un sentit premonitori quan en l’actualitat es multipliquen els conflictes armats, s’estén la fam massiva, les epidèmies i el drama de l’emigració clama al cel.
Mentrestant, els dirigents de les grans potències no aprenem dels errors passats embrancats en un macabre joc d’escacs amb amenaces capaces de destruir la humanitat.
És a dir, també el món d’avui és ple de llums i ombres, però no hem de quedar-nos quiets davant la raó de la força, sinó treballar per imposar la força de la raó. n
Subscriu-te per seguir llegint
- Sense estudis, amb feina de per vida i un sou de 3.000 euros al mes: així és la feina que recomanen els tècnics de formació professional
- Els API diuen que moltes immobiliàries de Girona no publiquen els pisos de lloguer a plataformes per evitar el col·lapse
- Albiol té empadronades 345 persones a l’alberg per a sensesostre de Badalona que va tancar el 2024
- Quins Pebrots, l'epicentre del picant a l'Empordà: “A les visites, comencen plorant i acaben rient”
- Begur inaugura la XXI Fira d’Indians amb Artur Mas com a convidat d'honor
- Descobreix els tres tipus de viatges de l’Imserso que fixa el Govern: destinacions, preus i dates
- Alerta: Els quatre peixos que convé evitar per l’alt contingut en mercuri, segons l’AESAN
- Relleu a la Fundació GironaEst: «Cal actuar des de dins del barri»
