Del senyor Esteve al centre comercial

La Catalunya del petit botiguer, la de L’auca del senyor Esteve de Santiago Rusiñol , ha deixat pas al país dels centres comercials. Treballar per mantenir les tradicions i allò que, sovint de manera massa ensucrada, n’hem dit estil de vida mediterrani, està molt bé. Però la realitat no és mai la que un idealitza. Simplement, la realitat és la que és. I avui les històries del senyor Esteve queden molt més lluny de l’imaginari col·lectiu de les noves generacions que no pas la imatge de sèrie americana d’adolescents, de tardes passejant amb els amics pel centre comercial. Passejant, però també comprant. Aquest dijous, sense que tinguin relació l’una amb l’altra, hem tingut notícia als dos grans centres comercials gironins. A Salt, amb l’Espai Gironès, la compra del centre comercial per part del gegant sud-africà Lighthouse Properties a canvi de 170 milions d’euros; i a la Jonquera, amb el Gran Jonquera, amb l’ampliació del projecte que Antonio Escudero va iniciar el 2013 com un Outlet i que ara ja són més de 50.000 metres quadrats de superfície comercial.

Al mateix temps, tant a Figueres com a Girona, tanquen botigues dels centres històrics. Tant de «les de tota la vida», com també franquícies com Zara al rovell de l’ou figuerenc o l’H&M a l’eixample gironí. Són els nous temps. Però, en el fons, és el mateix. Aixecar la persiana, omplir els calaixos de les botigues i generar activitat econòmica, negoci i llocs de feina. Amb l’ampliació del Gran Jonquera, la previsió és arribar als 800 llocs de feina. Segurament, cap guanyarà tants diners com el senyor Esteve de la novel·la de Santiago Rusiñol. Però són 800 feines per a 800 famílies. I, siguem sincers, ni a Figueres, ni a Girona, ni a Salt, ni a la Jonquera és possible que, de cop, o en un període més o menys llarg de temps, aixequin la persiana 800 noves «botigues de tota la vida» per generar els 250 llocs de feina de l’ampliació del Gran Jonquera. I no és impossible perquè els centres comercials siguin millor que les botigues comercials. Simplement són els nostres temps. I la nostàlgia no omple calaixos.

Subscriu-te per seguir llegint