Tots us fugen

Jordi Mateu ha fugit amb els diners del darrer festival independentista. Tots us fugen, per què deu ser. La història de l’1 d’octubre és la història d’una fugida: els que marxen a l’estranger per fugir de la seva mateixa declaració i els que marxen a Madrid a lliurar-se a la Justícia. La història de l’1 d’octubre és la de molts diners pagats a persones que han viscut amb la pretesa glòria de ser-ne soldats, i que s’han endut un botí com si haguessin guanyat quan l’única realitat ha estat una derrota en gran part causada perquè tots els primers a cobrar van ser, també, els primers a no voler pagar el preu de la gesta.

Ara tothom s’escandalitza amb Jordi Mateu, però no em sembla ni de bon tros el pitjor esvoranc econòmic, polític o moral que ha patit l’independentisme. La morterada que l’anomenada «caixa de resistència» va pagar a Artur Mas, que va buidar de contingut polític el 9N de 2014, és una vergonya molt més humiliant i onerosa. I us ho dic jo que us miro en la distància, en la molta distància i una mica de nostàlgia. No me’n alegro, però Jordi Mateu és la versió descarmada del que us havíeu deixat fer fins ara i sense queixar-vos. Hi ha una fosca germanor entre l’escenari impagat de la darrera festa i l’escenari de l’Arc de Triomf de Puigdemont convertint la presidència de la Generalitat i els Mossos en una deplorable pallassada. Gent que fuig deixant a deure. Gent que ara hi és i ara et deixa amb un pam de nas.

El senyor Mateu és l’alumne avantatjat d’una escola deplorable, i podeu dir-ne el que vulgueu, però «Som 1 d’octubre» és un lema ideal per al frau. Amb la comèdia d’aquell fals referèndum esteu demanant a crits que us enganyin. Cada vegada que en reclameu la legitimitat hi ha algú en una cantonada que s’inventa un truc nou per enganyar-vos. I és normal, perquè si una mentida tan monumental us sembla acceptable, què són al capdavall 100.000 euros? Què són 100.000 euros en comparació amb el Consell de la República, que tothom sap que és una enredada? Jordi Mateu fa riure però és la fuita de diners més insignificant que heu patit en els darrers set anys. Quants diners se li han pagat des de TV3 a Pilar Rahola per fer propaganda de la causa? Quants diners se li paguen encara a través d’El Nacional i quants diners ha rebut El Nacional de les diferents administracions convergents per ser el pamflet de Puigdemont? Jordi Mateu ha tirat pel dret, sense giragonses.

I no voldria ser injust amb la Pilar perquè hi ha molts noms, i molts mitjans, que s’han servit de no fer la independència de Catalunya per cobrar com si la fessin. A Rahola li passa que és més coneguda que els altres, i té més visibilitat, però el seu cas no és l’únic ni potser el més galdós. Quants diners ha rebut El Punt Avui en els darrers anys per ser les estovalles de la taula parada de l’escàpol?

I cal dir a més a més que és molt probable que Jordi Mateu acabi detingut, o lliurant-se a les autoritats, i hagi de pagar potser fins i tot amb la presó el que diuen que ha fet, si és que ho ha fet. És molt probable que totalment o en part, aquests diners, algun dia es recuperin. No serà el cas de tot el que s’ha endut la soldadesca garrepa a canvi de no fer res, a canvi de donar lliçons i de mirar-s’ho sense embrutar-se.

Ara amb el proper congrés de Junts hi tornarem a ser. L’independentisme, i sobretot els independentistes de bona voluntat, que n’hi ha, i molts, i alguns són estimats amics, s’ho han de fer mirar. Perquè el que avui avui tenen organitzat és un esquema Ponzi moral que afavoreix actituds molt més greus i lesives que les de Jordi Mateu. Els militants que de veritat estimin el partit i la causa de la independència de Catalunya han d’entendre que el lideratge de Puigdemont ja fa estona que és circular i està esgotat i és només un cabdill arraconat que vol obediència cega al seu voltant. De veritat que us empassareu la renovació encarnada en Antoni Castellà? Ho fareu, però després no us estranyeu dels saltimbanquis, perquè sou vosaltres qui els heu obert de bat a bat les portes de la casa.

Mentre aneu dient que el president Illa és només un gestor, i un gestor espanyolista, us extravieu en el deliri que la política són cops d’efecte, promeses incomplertes i parauleria barata. Jo no hauria de dir-vos-ho, perquè ja em va bé que no n’encerteu ni una, però no us fareu políticament adults fins que no entengueu que des de Jordi Pujol no hi havia hagut una presidència tan política, i tan profundament política, com la de Salvador Illa. Si no enteneu que tot el que fa el president és transcendent i està connectat amb una idea de Catalunya, i amb una idea d’Espanya que és molt més ambiciosa que la cosa concreta, no esteu preparats per a la política moderna. Com que no enteneu que fer espanyolisme és no ser capaç d’articular el catalanisme polític, i degradar l’acció al folklore i la pallassada com el dia de l’Arc de Triomf, o al mite buit i estèril com l’1 d’octubre, la victòria de l’Estat ha estat tan incruenta com abassegadora; i cada vegada que dieu «ho tornarem a fer» jo si fos de VOX o del PP us enviaria petons i abraçades i molts ànims, perquè només hi ha una cosa millor que veure-us fer el ridícul que heu fet fins ara, i és veure-us-el fer dues vegades.

Subscriu-te per seguir llegint