En agraïment a Rafel García

El divendres 18 d’octubre el Diari de Girona va fer un notable obituari, per incloure un sentit i ben documentat «in memoriam» d’en Rafel García, ex Delegat General de «la Caixa» a Girona, signat per en Josep López de Lerma, advocat, professor i polític català, diputat al Congrés dels Diputats per Convergència i Unió que col·labora setmanalment en aquest mateix DdG parlant sobre la realitat política actual , amb passió vocacional.

Amb el seu excel·lent panegíric sobre la personalitat i recorregut professional d’en Rafel García poca cosa queda per dir.

Tanmateix, modestament vull afegir-hi l’agraïment al que fou el meu cap laboral, el meu company i sobretot el meu amic.

Varen ser 11 anys de treballar colze a colze, executant els plans i accions indicades per l’alta direcció de «la Caixa». Durant aquests anys, vaig poder gaudir del mestratge d’un líder, impregnat de l’humanisme cristià que sabia generar confiança, l’element més bàsic en tota relació humana, sigui entre persones, sigui a nivell d’empreses i institucions socials, econòmiques, polítiques i religioses.

La confiança no és un producte de l’atzar, ni un resultat casual. Exigeix treball, esforç i constància perllongada. Generar confiança és un art i en Rafel en va ser-ne un gran artesà.

L’art de la confiança precisa d’una virtut i unes destreses. Quan confiem en algú, no confiem gratuïtament. Confiem amb qui domina la virtut de l’honestedat i en la seva competència professional.

No confiem en ningú que no sigui honest, sincer, íntegre. Ni tampoc si no és competent en la tasca que li encomanen.

Evidentment en Rafel encarnava aquestes qualitats i habilitats, en tots els àmbits que tractava.

Per això es va guanyar la confiança , tant en els seus col·laboradors/es laborals, com en les diferents institucions, socials, econòmiques, universitàries, religioses, com també de la direcció de CaixaBank, comandada per Isidre Fainé, que una vegada jubilat va reclamar els seus serveis per conduir la fusió amb la Caixa de Girona.

Reconeixements explícits a la confiança generada són la decoració «Pro Eclessia et Pontifice» conferida per la Santa Seu per a un servei distingit a l’Església Catòlica i rebuda en mans del Bisbe Pardo EPD. També la medalla concedida per la UdG.

Les diferents ressenyes que s’han fet del seu òbit destaquen com ha sabut encarnar-se i guanyar-se la confiança de la societat gironina.

La seva petjada fa bona l’afirmació que Isidre Fainé, president de la Fundació Bancària «la Caixa» i de l’Associació Espanyola de Caixes , Bancs i Fundacions (CECA), en la clausura a París del 26è congrés mundial de l’Institut Mundial de Caixes d’Estalvis i Bancs Minoristes (WSB): «Som d’aquesta mena de gent que s’encoratja en l’adversitat. Amb accions concretes, destinades al progrés social, destinats a contribuir a un món millor. A la pràctica, des d’una inclusió financera, que es la nostra bandera a ajudar els més necessitats».

Moltes gràcies, Rafel, pel teu mestratge! n

Subscriu-te per seguir llegint