Ribera, el Robin Hood modern?

Quan era adolescent vaig descobrir un llibre sobre Robin Hood, no se quina versió era, però em va enganxar el mite del líder dels pobres que s’amagaven al bosc i lluitaven i escarnien els soldats del malvat rei. El vaig llegir diverses vegades i gaudia de l’heroi llegendari que defensava els pobres dels nobles explotadors com de l’escarni als soldats del rei Joan. És, òbviament, un mite però a mi, a part de divertir-me, m’agradava l’aspecte de defensor dels pobres, un mite que en diferents contexts tant s’ha repetit a la literatura i al cine. 

En un context ben diferent Teresa Ribera m’ha recordat Robin Hood perquè avui és una dona que, si tot va be, haurà de liderar com a vicepresidenta primera de la Comissió europea la lluita per defensar-nos del canvi climàtic, contra Trump i totes les forces del món econòmic i de la ultradreta, que defensen que no existeix el canvi climàtic o que no te tanta repercussió com ens volen fer creure els científics, haurà de liderar, en un context poc favorable, la lluita per reduir la contaminació i l’augment de la temperatura responsables de les Dana’s presents i futures, de la desaparició de illes del pacífic per la crescuda del mar, de les sequeres i les fams als llocs més vulnerables o de les morts (més de 300.000 l’any passat) que, segons fonts científiques, produirà el canvi climàtic, per posar sols uns exemples dels molts que podríem donar.

En l’article de la passada setmana deia que Trump ha nombrat un anti-vacunes com és Robert Kenedy Jr. com a responsable de sanitat. No és cap broma però, si hi hagués una altre pandèmia com la que hem viscut amb la COVID (que no desitjo però no hem de descartar), els centres de recerca i les empreses farmacèutiques tornarien a fer la seva tasca independent del sonat del clan Kenedy i de Trump i tots els anti-vacunes del món. Inclús el nomenament Peter Hegseth com a secretari de defensa pot afectar a les guerres d’Ucraïna o de l’Orient mitjà o la relació amb l’OTAN però són efectes limitats en el seu àmbit. Però en el tema del canvi climàtic el fet que Trump no hi creu i tregui EEUU de l’acord sobre el clima i deixi de treballar per revertir els efectes nocius del canvi climàtic és molt greu perquè, com sabem, la lluita contra el canvi climàtic requereix un acord global, si una potència com EEUU no vol participar, serà molt més difícil fer un món més sostenible.

De tot això es dedueix que Europa ha de jugar un paper clau per mantenir la lluita contra el canvi climàtic, Europa és una gran potència que defensa el desenvolupament sostenible com a objectiu i Teresa Ribera hi jugarà, si tot va com es va pactar, un paper essencial. Von der Leyen ho ha vist clar i l’ha posada de segona, li ha donat poder per poder portar a terme la seva labor contra els descreguts del canvi climàtic. Caricaturitzant, però no tan, Ribera estarà sola davant el perill, serà com un Robin Hood universal defensant els desvalguts dels malvats que no creuen en el canvi climàtic com Trump i les ultradretes acompanyats pels països i empreses que tenen interessos en el món de les energies fòssils. Perquè no ens enganyem, els més vulnerables seran qui més patiran les conseqüències del canvi climàtic, si no fem el que aconsellen els científics.

Aquesta setmana hem presenciat una operació d’assetjament i enderroc contra Teresa Ribera promoguda pel PP amb la connivència del PPE. Aprofitant que el pisuerga passa per Valladolid (que necessiten sortir del fang de València) el PP ha orquestrat una campanya contra Ribera culpant-la de tots els mals dels valencians. Cecilia Almström, ex-comisària de Comerç de la UE calificava la campanya de ridícula i infantil. Per què s’ha donat? El president del PPE és Manfred Weber que volia ser president de la comissió quan Von der Leyen va ser elegida i en responsabilitza a la pròpia Ursula i a Sánchez que va recolzar a Ursula. Per això dona suport a l’estratègia de Feijóo de lluita contra Sánchez sigui pel que sigui però la campanya contra Ribera també és una lluita contra la política de sostenibilitat de la UE i o són ximples o és que ells tampoc es prenen seriosament la lluita contra el canvi climàtic. Afeblint Ribera, afebleixen el seu paper com a líder del pla de sostenibilitat de la UE en el moment que Ttump està donant ales als negacionistes.

Només pel seu coneixement, quan la Dana ha amenaçat Catalunya i Andalusia, han sigut Salvador Illa i Joanma Moreno, presidents autonòmics, qui han donat informació i han pres les mesures que calia sense cap problema de competències i, segons informacions publicades, l’ambaixada japonès va informar als japonesos residents a les zones de València afectades el dia abans de la riuada (el 28) i no crec que tingués més informació que Mazón. Aquesta mala gestió de Mazón és la que vol diluir Feijóo amb la campanya contra Ribera sense adonar-se (o adonant-se) de que el que afebleix és l’estratègia Europea de desenvolupament sostenible.