Un nou full de ruta de l’ANC

L’Assemblea Nacional Catalana (ANC) és una organització que camina per poder ser i vol ser per caminar. És a dir, per aturar l’hemorràgia de seguidors ha d’estar constantment en acció, ha d’estar permanentment activa amb trobades i manifestacions. Si deixa de caminar, rebenta.

Amb aquestes premisses s’entén el frenesí activista del seu president, el cançonetista Lluís Llach, però també la prolífica producció de l’octogenari escriptor Julià de Jòdar, un dels seus ideòlegs, redimit de la CUP per a la causa de l’independentisme més eixelebrat.

Precisament Julià de Jòdar és el redactor d’un document de deu punts, conegut com les Tesis d’agost, que aspira a ser una guia per elaborar un nou full de ruta independentista. Després de dur a terme un diagnòstic sobre la situació actual, conclou que «la depredació colonial que practica Espanya sobre Catalunya ens obligarà a idear formes de lluita específiques, flexibles i audaces per trencar les línies enemigues, desarticular-ne les forces, i passar a l’ofensiva en els espais econòmic, social, cultural i militar del seu domini». Carai! És una declaració de guerra? Es crearan escamots paramilitars? Ressuscitarà el sometent? Apareixeran soviets?

No satisfet amb aquest text incendiari, també és autor d’un pamflet titulat Anàlisi estratègica i noves formes de lluita, un catecisme per predicar la bona nova pels pobles de Catalunya.

Quines són les noves formes de lluita? Doncs «totes les que es consideri oportú desplegar pel país sencer: ocupacions, vagues, boicots ...)». La resposta sembla copiada d’un manual per a revolucionaris amb tendència al militarisme.

Més endavant s’especifica que es «desplegaran totes les potencialitats estratègiques i tàctiques en embrió: iniciativa política (arrossegar indecisos, neutralitzar adversaris, dividir l’enemic); capacitat dirigent (oferir seguretat, eficàcia i disciplina); resistència contra l’estat i col·laboradors (solidaritat de masses, lluita antirepressiva) i organització de la força (ofensiva contra organismes i forces de l’Estat)».

Bé, és l’enèsim full de ruta cap al no-res que no aclareix els passos estratègics i el calendari que s’ha d’acomplir per reeixir. Aquest road map tampoc és un programa polític, sinó una sèrie de consideracions per fer volar coloms i subministrar als fidels una esperança en el futur.

Malgrat les carències exposades, el Secretariat Nacional de l’ANC ha anunciat la convocatòria d’una Assemblea General Extraordinària per renovar el full de ruta que es «celebrarà de forma telemàtica del 15 al 19 de gener del 2025 amb aquest únic punt a l’ordre del dia».

En fi, és no tocar de peus a terra, aferrats a una realitat virtual sustentada per un deliri infinit. n

Subscriu-te per seguir llegint