Saltar al contingut principalSaltar al peu de pàgina

Opinió

Roberto Bravo

Hi ha moments a la vida, a vegades és un de sol i en d’altres la suma d’uns pocs, que marquen un punt d’inflexió. És una confluència d’improbables, un impacte aparentment ínfim però a la llarga determinant que acaba definint la persona en què et converteixes. És difícil ser-ne conscient, però acabes adonant-te que en aquell instant, en aquell punt, neix una manera de veure el món. Aquesta idea ha donat peu a llibres, cançons, sèries i pel·lícules, i en tot els casos són poques les vegades que es capta en tota la seva intensitat. La novel·la, recentment publicada, de Carles Ribas El dia de la mort d’en Roberto Bravo (Brau Edicions) ho fa amb una precisió extraordinària. I si ho fa no és perquè encapsuli el moment de forma definitiva o categòrica, sinó justament perquè captura la seva dimensió escàpola, complexa i fins i tot fantasmagòrica. El llibre versa sobre un periodista (que podries conèixer, perquè es fa sempre creïble i tangible) que rep la notícia de la mort d’un criminal que, anys enrere, es va refugiar a casa seva mentre hi vivia amb la seva mare i el seu germà petit. És un relat que enganxa i corprèn perquè juga amb aquells segments vitals, que no són pocs, en què l’espai i el temps es tornen estranyament disfuncionals. Parla dels ressons del passat i les volatilitats del present; tracta els conflictes d’identitat i les seves derivades sentimentals. És la reconstrucció d’un misteri i alhora una metàfora d’allò que és irresoluble, també de nosaltres mateixos. Ara que arriba a semblar que tot està inventat i que totes les històries estan explicades, Carles Ribas aconsegueix donar un nou alè a les premisses i els racons que ens fan més semblants del que volem admetre. El dia de la mort d’en Roberto Bravo és una radiografia íntima, una crònica familiar, un western, un thriller i un costumari; és un viatge molt immersiu i també una reflexió creativa. En una era de regressió (el «per si de cas» com a refugi) i enaltiment del clixé, una novel·la com aquesta és gairebé un miracle. n

Subscriu-te per seguir llegint

Tracking Pixel Contents