Són budistes els robots?

La policia tailandesa troba 85 cadàvers, molts en avançat estat de descomposició, alguns convertits en un grapat d’ossos, en tres monestirs budistes, robatori de cadàvers?, tràfic d’òrgans?, canibalisme?, màgia negra?, aliment pels centenars de cocodrils que hi ha en els monestirs?… S’ha de tenir en compte que Buda és venerat no com un déu tradicional, el de les religions monoteistes, sinó com un ésser il·luminat –un adjectiu polisèmic, quedeu-vos amb el significat que millor us vingui de gust– però abans de la il·luminació era el príncep Siddharta, molts haureu llegit la novel·la de Hermann Hess, doncs un dia el príncep s’escapa del seu palau i deambula per uns carrers plens d’immundícia i coneix la misèria, la malaltia i la mort, i commogut s’asseu sota una figuera fins que es desperta de la ignorància –Buda significa el despert, també, és clar, l’il·luminat– la causa de totes les tribulacions humanes és el desig, el deixar-se seduir pel carrusel de la vida, i el seu remei és baixar del cavallet i compadir-se dels que creuen que donar voltes i voltes els portarà a algun lloc, i la manera de descavalcar de la vida mundana és la pràctica d’una tradició que si bé era molt popular temps enrere, no ha desaparegut del tot, qui sap si per la seva eficàcia provada, em refereixo a meditar en companyia d’un cadàver, al seu costat el monjo observa l’esvaïment d’unes despulles i s’amara de la fragilitat i la fugacitat de la vida, hi ha monjos que mediten en posició de lotus sobre el tòrax del cadàver, altres porten a sobre una fotografia d’un cadàver putrefacte, un anar de la mà de la mort practicat per totes les religions i sectes –una distinció al meu entendre artificiosa– moltes ermites s’han construït amb ossos i cranis, una de les més famoses la trobem a Èvora, Portugal, «Nós ossos que aquí estamos pelos vossos esperamos». Segons Jordi Juan Baños, corresponsal de La Vanguardia, que informà del descobriment, la policia sospita que els cadàvers siguin donacions de familiars o del propi difunt en vida, a occident donem el cos a la ciència, i per aquelles latituds a un monestir per a la il·luminació dels monjos.

Em pregunto si alguns monjos budistes no els aniria bé escapar-se del monestir per trepitjar la vida real, es podrien fer d’una ONG i acudir en zones arrasades per conflictes armats com Gaza, Síria, Haití, Congo,… i en les estones de lleure podrien llegir llibres sobre el què es capaç de fer una part de la humanitat contra una altra part, o perquè no!, donar un cop de mà a les zones de València devastades per la dana, podrien també passar-se pels parlaments i estudiar la ineptitud i la corrupció, o sense arribar a tocar el moll de l’os de la condició humana, donar un tomb pels nostres carrers, i segur que s’adonarien que tothom es mou per desig perquè el desig és la nostra pell vertadera, i una persona escorxada difícilment es podrà il·luminar, i aposto que sentirien enveja de la vida mundana com els àngels de la pel·lícula El cielo sobre Berlin que contemplaven des de les teulades com la gent s’estimava i s’enamorava i es desenamorava, reia i plorava, i es preguntaran si la robòtica serà una eina per l’expansió del budisme i si els robots mediten al costat del cadàver d’un robot o si un robot ja ve de fàbrica il·luminat?, i en cas que un monjo arribés a Girona i volgués meditar no li caldria buscar un cadàver, podria fer-ho al costat d’un contenidor ple de bosses de restes orgàniques, i qui sap si arribarien a la conclusió que igual que a la Índia la vaca és un animal sagrat, a Girona les escombraries i la deixadesa municipal són patrimoni espiritual de la ciutat.

Subscriu-te per seguir llegint