Aquest cel que ens fa de sostre

Molts podríem estar d’acord en dir que les notícies meteorològiques de TV3 són l’espai més freqüentat i esperat, que cal valorar degudament. Amb les notícies del temps hem après a estimar les comunicacions i els comunicadors per la precisió del seu llenguatge entenedor. S’ha enlairat la cultura meteorològica del país, cosa important, just quan el clima ens porta conseqüències terribles. Referent a la meteorologia, Catalunya va ser una avançada amb un envejable historial, a vegades incomprès a altres bandes. Fem memòria d’alguns fets.

Any 1876. Es funda l’Associació Catalana d’Excursions Científiques, que després serà Centre Excursionista de Catalunya. Arreu creixen moltes entitats excursionistes. El 1919 es funda el Grup Excursionista i Esportiu Gironí. Excursionistes i entitats formen una joia de la corona de Catalunya, com una acadèmia popular que observa i difon el coneixement del país i la seva estimació. L’any 1936 existien a Catalunya 236 entitats excursionistes. La seva crònica marca tot un cicle: il·lusió creativa, crescuda molt espectacular, forçat tancament i/o ensopiment (Guerra Civil espanyola) i represa de postguerra.

Any 1904. Es crea l’Observatori de l’Ebre a Roquetes (Baix Ebre), dedicat a la recerca sobre clima, activitat solar, geofísica i moviments sísmics i s’activa un registre de dades, dades que ja es recollien feia anys des d’àmbits populars. L’Observatori de l’Ebre va ser fundat per la Companyia de Jesús. Actualment, és centre de recerca de la Universitat Ramon Llull. Ha realitzat treballs científics destinats a UE, OTAN i NASA. També el 1904 s’inaugura l’Observatori Fabra, a Barcelona, dedicat a meteorologia i astronomia.

Any 1921. La recordada Mancomunitat de Catalunya decreta la creació del Servei Meteorològic Nacional de Catalunya. El 1927 Ràdio Barcelona va ser pionera a Espanya en la difusió de notícies diàries del temps; tots els mitjans de comunicació varen anar incorporant la meteorologia a les programacions. Aquesta part de la cultura general de la ciutadania quedava assegurada. Però el gener del 1939 succeeix un fet lamentable: llavors de la Guerra Civil espanyola, l’exèrcit que entra a Barcelona destrueix totalment les instal·lacions tècniques del Servei Meteorològic Nacional de Catalunya; el seu valuós arxiu de dades és requisat i traslladat a Madrid. Ja a la postguerra, i després de repetides reclamacions, l’arxiu del SMNC és retornat a Catalunya l’any 1983.

Una tonada del cançoner de l’excursionista diu que «les nostres vides són senzilles, són brot, són doll i espill d’un món teixit de perill, la natura es mor: la vetllarem que ara i aquí la vida hem de fruir». L’excursionisme català és un esperit profundament cívic. La via natural del coneixement directe del paisatge esdevé curiositat universal. A l’excursionisme hi han nascut vocacions de botànics, geòlegs, geògrafs i moltes més titulacions que històricament omplen càtedres i tribunes. Són orígens dignes de memòria i de model. L’excursionisme practicat a Catalunya queda ben definit en aquell himne del GEiEG que va escriure Narcís Masó i Valentí l’any 1932: «Aquest cel que ens fa de sostre i ens convida a caminar». Ara que el clima se’ns torna perillós esperem que polítics i administradors sàpiguen explicar-nos i decidir aquelles actuacions que cal emprendre, tot observant el cel que continua fent-nos de sostre, però a vegades ho fa amb massa adversitat. Ara tothom ha d’estar a l’altura.

Subscriu-te per seguir llegint