L’Amazònia, objecte d’ecopostureig

Les institucions practiquen amb l’Amazònia una mena de ecopostureig informatiu. La seva primera mirada és positiva i consisteix en divulgar els valors naturals d’aquest immens ecosistema, decisiu en el cicle global de l’aigua; reserva d’una gran part de la biodiversitat del planeta i que té un paper clau com esmorteïdor contra el canvi climàtic (veure el meu article «L’Amazònia, bé comú universal», Diari de Girona, 8/8/2022). L’Amazònia absorbeix de l’atmosfera anualment entre un 20% i un 25% del total dels 2.400 milions de tones de carboni captats per tots els boscos del món; emmagatzema en total 100.000 milions de tones de carboni, aproximadament una dècada d’emissions globals i proporciona refrigeració a través de l’evotranspiració, crucial per la regulació de tota la temperatura de la Terra, com va estudiar el climatòleg Enéas Salati de la Universitat de Sao Paulo. Aquest fenomen desencadena un impacte meteorològic que afecta gran part de l’hemisferi nord. La selva amazònica actua com una autèntica bomba de calor. Si observem la bola del món, veurem que els països del nord i del centre d’Europa estan a la mateixa latitud que el nord de Canadà i la extremadament freda península del Labrador. L’evotranspiració dels boscos amazònics arriba fins a Europa dulcificant el seu clima.

Ara bé, aquesta informació científica, que solen utilitzar algunes exposicions monogràfiques, oblida la denúncia de la seva mala gestió de la que és responsable el govern de Brasil, en primer lloc, i els organismes internacionals que han de vetllar per preservar aquest patrimoni de la Humanitat.

La gravetat de la degradació de l’Amazònia no va formar part de l’agenda de negociacions de la COP 29 de Bakú, tot i que Belém serà la seu de la COP 30 per la que el president Lula da Silva porta mesos fent-ne publicitat en el fòrums polítics internacionals. Recordem, però, que en els seus dos anteriors mandats (del 2003 al 2011) va acceptar el projecte del macro embasament de Belo Monte, igual que ho va fer la seva successora Dilma Rousseff; una obra hidraúlica que ha destruït el cabdal ecològic del Xingu, afluent de l’Amazones, i ha portat la misèria a tota una regió de la zona d’Altamira que vivia de la pesca. El juny de 1992 vaig participar en una manifestació contra el projecte abans d’assistir a la Cimera de la Terra de Rio.

L’exposició «Amazònies. El futur ancestral» que es pot contemplar al CCCB ens explica més l’ecologia i l’antropologia d’aquest grandiós ecosistema que documentar-nos sobre l’impacte provocat per les empreses mineres, energètiques i agroforestals. En aquest sentit l’enfoc de «Amazònies» grinyola una mica tot i que la seva visita és recomanable. El CCCB hauria de completar la iniciativa amb debats i testimonis que informin de la situació actual i del cinisme del govern de Lula da Silva que vol seguir mantenint a Brasil com un petroestat. No es pot ocultar els objectius del seu govern d’autoritzar a Petrobras noves explotacions de petroli a la desembocadura de l’Amazones, com ha ratificat Alexandre Silveira, ministre de Mines i Energia. La responsabilitat afecta també a altres països com Perú, Equador i Colòmbia. A l’Amazònia occidental hi ha 192 concessions de petroli i gas en producció i 33 en prospecció. La destrucció que han generat les carreteres BR-230 Transamazònica i BR-319 (de Porto Velho a Manaos) mereixerien un tractament informatiu i fotogràfic especial.

El Gran Teatre del Liceu ha programat també el concert Amazônia que ha consistit en projectar més de 200 imatges del reconegut fotògraf Sebastiao Salgado il·lustrant la interpretació de A floresta do Amazonas de Heitor Villa-Lobos, que en principi havia musicat el 1958 per la pel·lícula Green mansions de la Metro Goldwin Mayer protagonitzada per Audrey Hepburn i Anthony Perkins i que va acabar amb un litigi entre el músic i la productora. Acompanyant aquesta singular composició, amb la batuta de Simone Menezes, vam visionar en blanc i negre grandiosos boscatges; rius que formen meandres de plata; belles imatges de cascades i poblats indígenes que pràcticament no tenen contacte amb la civilització. Una mostra extraordinària que evitava, però, plasmar les zones més degradades pels incendis, la desforestació, la mineria, les explotacions de petroli i els macro embassaments. El concert, del que formaven part les partituras Metamorphosis I (Aguas da Amazonia) de Philip Glass i Bachianas brasileiras número 4 del mateix Villa-Lobos, ha estat un complement musical previ a l’exposició «Amazônia» del músic de Rio a les Drassanes Reials.

Salgado va presentar la simfonia des de la tarima de la direcció musical del Liceu apel·lant a la nostra responsabilitat de no consumir fusta i soja de l’Amazònia però va silenciar l’acció depredadora de les empreses brasileres (Norte Energia, Petrobras...) i espanyoles. El nostre gran teatre líric rep el suport del mecenatge de Repsol (denunciada per Iberdrola per practicar l’ecopostureig en la seves publicitats!) i Naturgy , societats energètiques que exploten recursos fòssils al Brasil.

La protecció de l’Amazònia hauria de ser un tema cabdal de la política ecològica global i de les COP climàtiques. Els mandataris polítics i culturals, però, no contemplen la crisi de la biodiversitat com un risc major i al mateix nivell que la qüestió climàtica. Les COP de la Biodiversitat i del Canvi Climàtic han de reformar-se urgentment, evitar la conspiració de les petrolieres i actuar de forma coordinada abans que sigui massa tard. O acabaran essent considerades per l’opinió pública internacional com una gran trobada anual d’ecopostureig dels estats, l’ONU i les energètiques.

Subscriu-te per seguir llegint