Coses que volia fer (i no he fet) aquest any

No he anat a Berlín, ni a Londres. No he sortit a córrer sola (sense la Maria m’avorreix profundament, córrer. I no, no em serveix escoltar música). No he perdut pes (més aviat, al contrari). I haven’t improved my english (fuck) ni he començant a estudiar italià. No me n’he anat a dormir més aviat: crec que no he aconseguit cap dia apagar el llum abans de quarts de dotze i, conseqüentment, tampoc no m’he llevat més d’hora. No he anat a visitar a la Itziar i l’Agurtzane a Bilbao, ni a veure a la Maite a Donosti. A casa, no he escombrat ni fregat ni tret la pols amb la periodicitat que em vaig proposar. No he aconseguit deixar de preocupar-me per persones que no es preocupen per mi. No he menjat més fruita i verdura, ni he deixat de menjar carn. No he estat menys pendent del mòbil, no he dedicat menys temps a Instagram, no he aconseguit desconnectar del whatsapp. No he reduït el meu consum d’alcohol (però crec que tampoc l’he incrementat). No he sabut apagar l’ordinador i sortir de la feina quan s’ha acabat el meu horari laboral si em quedaven coses que s’havien de fer. No he après a cuinar. No he berenat amb en Guiu un cop al mes. No he sabut buscar les hores necessàries per escriure, i escriure, i reescriure. He seguit devorant bosses senceres de patates fregides. No he trobat la força per deixar de procrastinar. He llegit una mica més, però no tant com hauria volgut. He estat incapaç d’anar a comprar i agafar només el que hi havia a la llista. No he anat més al teatre, i he anat al cine molt menys del què m’hauria agradat. No he après a dir que no i no he après a posar límits (però estic en procés de fer-ho). No he planificat un horari setmanal per trobar un espai fix per a totes les coses que vull fer i per a totes les coses que he de fer. No he viatjat sola (llevat que considerem anar a Barcelona com viatjar). No he dinat amb el papa tan sovint com hauria volgut, ni he anat tantes vegades a Lloret a veure la mama i en Joan com m’hauria agradat, ni he trobat gaires moments per anar a fer un cafè amb la tia. No m’he apuntat a cap curs de ceràmica ni de pintura. No he mirat tutorials per aprendre a maquillar-me. No m’he planificat les vacances amb temps i, com sempre, he acabat improvisant. No he fet neteja del meu armari ni he donat la meitat de la meva roba. No he anat a Vic a veure a la Roxy. No m’he posat crema a les mans i als peus cada nit. No he estat capaç de dir «no vinc perquè no en tinc ganes» i he seguit inventant-me excuses per no anar als llocs. No he deixat de comprar coses inútils. M’he oblidat de dedicar-me l’estona setmanal que em vaig prometre. No he utilitzat sabates de taló més sovint. No he estat capaç de fer batch cooking els diumenges per deixar-me organitzats els àpats setmanals i no menjar qualsevol cosa per dinar. Sí que he deixat de fumar, però ha estat sense voler, o sigui que crec que no té mèrit.

Subscriu-te per seguir llegint