Feliç Nadal selvatans!

Ja gairebé ningú envia o rep postals-felicitacions per Nadal. Hi hagué un temps en què l’oferta entre la qual poder escollir era inabastable. Felicitacions petites, grans, d’un sol full, de doble full, amb estrelletes daurades, amb purpurina, amb desplegables a l’interior que es convertien en avets, trineus, pessebres, naixements... Ja fa temps, però, les xarxes en general i el WhatsApp més concretament, han donat un tomb de 180º a la manera de fer arribar missatges i bons desitjos durant les Festes de Nadal a la gent per què sentim afecte, empatia o proximitat. La immediatesa de les xarxes no té rival. Sovint, la seva impersonal i recurrent fredor tampoc.

Avui, el meu article vol ser una mena de felicitació nadalenca. Sobretot per tots aquells lectors que habitualment o esporàdicament em llegiu. No sé si sou molts o sou pocs, però m’imagino, això sí!, que la majoria dels qui ho feu viviu a La Selva. De fet, és l’àmbit en el qual procuro cenyir els continguts dels meus escrits, tal com ja fa una pila d’anys em vaig comprometre amb Diari de Girona. Un diari, potser «petit» pel que fa a la seva tirada, però gran per la seva línia informativa rigorosa, lliure i independent. Uns trets admirables en els temps que corren. No ho dic per fer la pilota a ningú. El meu agraïment per oferir-me des de fa més de vint anys aquesta petita finestra per la qual deixar escapolir setmanalment sentiments, idees, experiències, «crítiques», reflexions, conviccions, etc... és sincer.

No em resulta sempre fàcil trobar i escriure de temes que pensi puguin interessar-vos. I, d'altra banda, sóc conscient que la majoria em venen donats per les informacions i les realitats més properes: les que em proporcionen la vila on visc i on vaig nàixer, Blanes, i, per proximitat, les veïnes Lloret i Tossa a La Selva Marítima. Menys sovint parlo d’algun altre de la vintena llarga de municipis que configuren la nostra comarca , a més dels tres esmentats: Amer, Anglès, Arbúcies, Breda, Hostalric, Brunyola i Sant Martí Sapresa, Sant Julià de Llor i Bonmatí, Maçanet de la Selva, Fogars de la Selva, Massanes, Riudarenes, Riudellots, Sils, La Cellera, Caldes de Malavella, Sant Hilari Sacalm, Susqueda, Osor, Vilobí, Riells i Viabrea, La Cellera i Sant Feliu de Buixalleu. Cada setmana, però, quan em poso davant l’ordinador per endegar els prop de 3.500 caràcters dels meus escrits, procuro donar una ullada a unes quantes webs, publicacions, butlletins, etc. comarcals amb la voluntat de no ser massa endogàmic. No me’n surto prou bé, ho reconec. Per això, una vegada més quan arriben aquestes dates reapareix el propòsit d’esmenar-ho ni que sigui mínimament, durant el pròxim any. A veure. 

No sóc dels qui pensa que per ser d’aquí o d’allà som millors o pitjors que d’altres: selvatans, empordanesos, gironins, catalans, espanyols, europeus... Però sí que, una part de la nostra manera de ser i de viure, a banda d’altres factors, la modulen i li donen fonament, també els paratges i els paisatges que ens envolten. En aquest aspecte els habitants de La Selva, sense cap mena de dubte, ens podem sentir molt afortunats. 

Subscriu-te per seguir llegint