Opinió
Bosses per a cadàvers
Una amiga molt jove, que treballa de dependenta a la secció de roba femenina d’uns grans magatzems, em va explicar que una senyora li havia preguntat si tenien sudaris. La meva amiga, desconcertada, va cridar el cap de planta.
– No, no tenim sudaris! –li va contestar irritat.
La clienta, va continuar la meva amiga, es va girar, insatisfeta, deixant al seu pas una olor com de perfum podrit.
L’assumpte em va fer pensar. Un sudari, en definitiva, no és més que un tros de tela en el qual s’empaqueta el difunt (o la difunta: el genèric tampoc funciona amb els morts i les mortes). Pot servir un llençol. De fet, és famós el Llençol Sant, en el qual se suposa que es va embolicar el cos de Crist i que em sembla que es venera a Torí. Però pot utilitzar-se també un vestit del finat o la finada. Sé de gent que va demanar ser conduïda a la tomba amb el vestit amb el qual es va casar. Antigament, es guardava el vestit del casament perquè era un objecte molt simbòlic i molt adequat per emprendre el viatge a l’altre món. Avui es llencen perquè ens divorciem molt i perquè els teixits, com els matrimonis, tenen la seva obsolescència programada.
No vaig ser capaç, en tot cas, d’imaginar un establiment especialitzat en la venda de sudaris, encara que potser seria un negoci. Tot i això, vaig ensumar a internet, concretament a Amazon, i el primer que s’exhibia davant la demanda de sudaris eren camises amb protecció per a les taques de suor. Curiosament, totes per a homes. Després apareixia un «sudari infantil biodegradable» que venien en paquets de 5 unitats per 34,50 euros. No crec que fossin mortalles per a nens morts, no ho sé, potser es tractava d’algun tipus de bolquer. Finalment, oferien bosses per a cadàvers «100% compostables» per 39 euros.
Una mica confús, vaig telefonar a la meva jove amiga per explicar-li les meves indagacions i es va posar a plorar perquè mentrestant, em va dir, havia pensat molt en aquella estranya clienta arribant a la conclusió que estava morta.
– D’aquí aquella olor de perfum podrit que exhalava –va concloure.
- Mor Narcís Bes, històric botiguer del Barri Vell de Girona
- Pànic al descens: La salvació més cara en 18 anys
- Li roben una bicicleta de 12.000 euros mentre era en una cafeteria del Barri Vell de Girona i els Mossos la recuperen
- La faceta més saludable dels germans Roca: difonen un estudi clau per al futur dels gironins
- Si torno, em mataran': Un dels rostres gironins de la regularització
- Carta d'una lectora: 'Quants diners destina l'Ajuntament a reparar els danys provocats pels orins de gos?
- L'Ajuntament de Girona exigeix als ocupants de l'antiga fàbrica Simon que abandonin l'espai en vuit dies hàbils
- El torró de Sant Jordi de Tuyarro, una especialitat del 1930 que torna cada Diada
