L’entranyable calendari

Ben mirat, l’invent del calendari és un acte de bona voluntat, d’estimació universal, per aquell piló d’avisos que subministra «urbi et orbi» - com diria el llenguatge vaticà - és a dir, a la ciutat i al món. Els calendaris deuen ser parents dels rellotges de sol en el sentit d’avisar i fer memòria d’algunes coses que resulten molt importants per la nostra vida. Parlant de l’invent del calendari cal fer memòria d’aquells seus protagonistes, autors discrets i anònims, i de la vàlua de les creacions que avisen fins a l’increïble; per exemple, l’antic «calendari de la ceba»: posaven dotze clofolles de ceba, per ordre corresponent als mesos de l’any, tiraven un pols de sal a totes elles, i l’endemà s’observava en quin grau s’havia fos la sal: la clofolla que ja tenia la sal fosa indicava que aquell mes seria humit, i la que encara tenia sal era signe de poca pluja, un mes eixut.

Més enllà de si el calendari és fiable o no en els seus avisos i recomanacions, a Catalunya tenim un exemple molt notable de la confiança que cal tenir en la predicció i en el recordatori de treballs ben concrets que caldrà realitzar, especialment comptant amb la intempèrie. El Calendari dels pagesos porta 164 anys d’edició. Ja és aquí el corresponent a 2025. Un cop d’ull al seu contingut permet veure les actuals dades astronòmiques, cronològiques i religioses; calendari de fruites de temporada, de pràctiques agrícoles, sembres i plantacions, consells per adobar o confitar. A les 50 pàgines del Calendari dels pagesos hi ha un bon espai per la presentació d’un reportatge dedicat al Mas de les Vinyes, situat al Lluçanès, ara projecte de vida comunitària i agricultura regenerativa; altres pàgines mostren el testimoniatge que representen les masies a Catalunya, més enllà es publiquen les qualitats dels olis essencials, la importància de les fires ramaderes, les virtuts de la sajolida, gran amiga de les olives, un llarg inventari de mercats, fires i festes, on queda destacada la diada de la Marededeu d’agost, el 15, que pot fer un cim amb 136 pobles que celebren la festa.

Els gironins tenim un motiu especial de record ben nostre, a la pàgina «Judici de l’any» que escriu Anaís Falcó i ho fa en vers, una de les quartetes diu així: «Maria Branyas n’ha mort, superàvia catalana, cent disset anys de cor fort, que esperança ens encomana».

Fa pocs dies, en aquestes mateixes pàgines, Joan Olòriz es referia al llegat que tenim en el feix de la tradició, que ens cal tenir present, i deia que la deguda transmissió és qüestió de «coratge cívic». La bona gent que confecciona el Calendari dels pagesos i permet copsar-ne la seva saviesa, el seu missatge, ens deixa entrar en el món de la terra amb joiosa naturalitat, testimonia una herència cultural amb segell d’alta catalanitat. Amb el Calendari dels pagesos tenim una mostra de coratge cívic. 

Subscriu-te per seguir llegint