El «blackface» i la cavalcada de Reis de Girona

Els Reis de l’Orient ja han passat per les cases. En algunes hi han deixat moltes joguines, en d’altres, carbó a cabassos i, en el millor dels casos, una mica de tot.

El dia 5 de gener va ser un dia de cavalcades, un dia en què tots els municipis del país van treure a lluir les seves millors gales per rebre Ses Majestats d’Orient.

En alguns d’aquests pobles, les entitats encarregades d’organitzar les rues van trobar persones afrodescendents per encarnar el Rei Baltasar i el seu equip de patges. En d’altres, però, no les van trobar o no les van buscar, i vam tenir el lamentable espectacle dels blackfaces.

Malauradament, no són pocs els pobles que van tenir Reis Baltasars de cara pintada. En aquestes línies em disposo a abordar el blackface de la ciutat de Girona, i poso la lupa aquí amb vehemència i intencionadament per dues raons. Per una banda, per ser capital i, per una altra, per la contradicció que això suposa, tenint en compte qui governa.

Vagi per endavant que admiro i valoro la tasca de Guanyem Girona al capdavant del govern de l’Ajuntament. No és cap secret que la proposta política de Guanyem Girona em resulta inspiradora en termes de gestió pública i representativitat institucional.

Ara bé, avui, per a mi, és impossible no fer una denúncia pública i punyent davant d’una agressió racista de primer nivell.

Fins fa una dècada aproximadament, la crítica principal al blackface s’estructurava en base al fet que, per a qualsevol infant, resulta impossible fer passar per real un rei negre de cara pintada. La societat és diversa; Europa no és blanca, ni Catalunya tampoc.

Avui, a banda d’aquest argument més bàsic i senzill, ja s’han desgranat tots els arguments de fons. Aquell argumentari que parla de violència racista i institucional. Tots aquells arguments que expliquen per què convertir la nostra pell i el nostre fenotip en disfressa ens posa al lloc de la burla i, per tant, ens maltracta de forma pública.

Avui, seguir permetent un blackface és inassumible per a qualsevol govern, sigui del color que sigui.

Puc entendre la dificultat i la incomoditat que pot generar tenir conflictes amb entitats de la ciutat, i encara més quan parlem d’entitats històriques que, des d’un punt de vista social, ostenten poder.

Ara bé, el conflicte forma part de la vida i de la política també, i és precisament la capacitat de gestionar i entomar el conflicte el que defineix la bona política. En aquest sentit, penso que el govern de la ciutat de Girona no ha fet prou per posar límits ferms al que esdevé una falta de respecte per a tots els gironins i, en especial, per a tota la comunitat afrodescendent que, a la ciutat de Girona i al conjunt de les comarques gironines, no és petita.

L’alcalde s’ha d’explicar. És important una escenificació pública exposant què s’ha fet fins ara i quines són les properes passes a seguir per garantir cavalcades de Reis no racistes a partir del 2026.

Encara que no s’hagi fet públic, puc deduir que converses i trobades amb els Manaies de Girona -entitat organitzadora de la Cavalcada a Girona- n’hi ha hagut, i probablement s’han enfrontat i contraposat diferències. Alhora, també puc deduir l’existència de diferències dins del govern. De tot això, si és que ha passat, no en sabem gaire.

Políticament, tancar files i no ventilar diferències internes sembla ser la fórmula guanyadora, almenys a curt termini. Ara bé, això acostuma a passar factura en pantalles futures. Tancar files, mirar cap a una altra banda i esperar estoicament que passi l’onada pot semblar que dona estabilitat al govern. Al capdavall, passaran dues setmanes i el tema serà un altre.

Tot i així, penso que val la pena posar sobre la taula el rol i, per què no dir-ho, també el poder dels catalans afrodescendents. L’any passat, l’enrenou només hi va ser a les xarxes; enguany s’ha traslladat també al carrer. I aquest és l’escenari en el qual s’activa el temps de descompte.

Els Manaies han d’assumir que la seva Cavalcada de Reis ha de revisar-se i adaptar-se als nous temps, i Guanyem Girona ha de posar límits clars i ferms davant del racisme. 

Subscriu-te per seguir llegint