A debat, la política d’estrangeria

Qualsevol mesura que s’adopti per promoure la regularització de les persones que ja estan treballant a Espanya haurà d’anar de la mà amb l’increment de personal i mitjans informàtics a les oficines d’estrangeria per poder dur a terme en un temps prudencial la gestió dels expedients, cosa que, com és ben sabut, no es compleix actualment per la dilatació dels terminis i que pot portar la persona migrant a caure en una situació d’irregularitat. Cal esperar i desitjar que l’acord d’encomanda de gestió de la Secretaria d’Estat de Política Territorial a la Secretaria d’Estat de Migracions, per a la gestió d’expedients d’estrangeria hi pugui contribuir, en el benentès que es tracta d’una solució parcial, ja que la Unitat de Tramitació d’Expedients d’Estrangeria assumirà «la tramitació material completa d’aquells procediments d’autoritzacions de residència i de treball d’estrangers, susceptibles d’un tractament homogeni i automatitzable més gran i millor, d’aquelles oficines d’estrangeries deficitàries en recursos humans assignats». Aquesta assignació «s’efectuarà en funció del volum de sol·licituds a tramitar i terminis de resolució màxim desitjable que, a criteri de la Comissió de Seguiment prevista a l’apartat quart, resulti convenient que gestioni la Unitat de Tramitació d’Expedients d’Estrangeria, en els termes fixats a la present encomanda, per garantir el compliment adequat de totes les restants funcions que tenen assignades». Justament, una de les raons per a l’entrada en vigor del nou Reglament d’Estrangeria, segons la Secretària d’Estat de Migracions, va ser per la necessitat de reforçar les oficines d’estrangeria quant a recursos materials i humans, i unificació de criteris i coordinació de aquestes.

Estem davant d’una realitat complexa. D’una banda, l’important increment de població estrangera, tant comunitària com extracomunitària, que s’ha incorporat al mercat de treball espanyol els darrers anys i que ja suposen una part significativa de l’increment de l’ocupació operada des de la recuperació de la crisi econòmica i social provocada per la pandèmia, o dit d’una altra manera, que es troben regularment al mercat laboral espanyol, i les característiques professionals de les quals són molt variades com es pot comprovar a l’últim informe disponible del Servei Públic d’Ocupació Estatal sobre la població estrangera, del 2024 amb dades de 2023, en què es recull que «des del punt de vista dels grans grups ocupacionals, el gran grup d’ocupacions elementals continua sent el que concentra més contractació. Comparant els pesos de cada gran grup ocupacional entre les persones estrangeres i no estrangeres, continua destacant-se el gran grup d’ocupacions elementals, essent el pes de la contractació de les persones estrangeres superior proporcionalment al de les persones espanyoles (un 52,12% davant del 28,39%)».

D’altra banda, un important nombre de persones que estan treballant de manera irregular totalment o parcialment. M’explico: la irregularitat total és la dels que treballen sense disposar de les corresponents autoritzacions de residència i treball, mentre que la parcial fa referència als que compleixen els requisits administratius però pateixen unes condicionals laborals que no respecten els marcs legals i convencionals que han de ser d’aplicació, si bé reconec que en puritat aquesta irregularitat parcial és predicable també de totes i tots els treballadors nacionals que es troben en la mateixa situació, per la qual cosa la vigilància i el compliment d’aquesta normativa afectaria positivament totes les persones treballadores sense distinció de nacionalitat. La correcció d’aquesta situació és fonamental per aconseguir no només un mercat de treball regular, sinó també per garantir els drets de totes les persones treballadores.

També queda pendent com abordar la problemàtica de les persones treballadores migrants afectades per la Dana. Pel que fa a això, convé recordar que la Comissió de Treball, Inclusió, Seguretat Social i Migracions del Congrés dels Diputats va aprovar l’11 de desembre, amb modificacions, la Proposició no de Llei per garantir la protecció legal de les persones migrants afectades per catàstrofes naturals, presentada pel Grup Parlamentari Republicà que encara que plantejada amb caràcter general té un impacte molt concret en les persones afectades per la Dana.

En qualsevol cas, insisteixo en una cosa que sostinc des que es va configurar l’estructura ministerial actual: la política d’immigració ha d’anar de la mà d’una relació molt estreta amb els dos ministeris implicats directament, el d’Inclusió, Seguretat Social i Migracions, i el de Treball i Economia Social, a més d’un diàleg estret amb les organitzacions empresarials i sindicals, perquè pugui ser realment eficaç. No sobra ningú en la regulació i l’aplicació de la política d’estrangeria en el seu vessant laboral, i sense oblidar les competències autonòmiques. 

Subscriu-te per seguir llegint