Sense vaixell de salvament a l’Hospital Comarcal

La corbeta Pau Sensat va ser construïda al segle XIX a les drassanes de Blanes . Va inscriure el seu nom amb lletres d’or a la història marítima catalana. Capitanejada per Salvador Maristany (El Masnou) va ser, desprès de donar la volta al mon, el primer vaixell espanyol en creuar el canal de Suez. Va establir, també, un rècord inimaginable per l’època: la travessa de l’Atlàntic, des de Charleston (EUA) fins a Gibraltar en només quinze dies.

Inspirat per les proeses del vaixell, les lectures de Ruyra (Rem de trenta quatre) i altres, també pels ex-vots mariners d’ermites com el Vilar de Blanes i Santa Cristina de Lloret, l’arquitecte que va dissenyar l’Hospital Comarcal La Selva va voler que al vestíbul del centre hi pengés del sostre una rèplica del Pau Sensat, atalaiant una carta marina que reflecteix el perímetre de la Costa Brava Sud i en la que el solar de l’edifici hi és dibuixat com un petit ocell verd. Un homenatge a la tasca de salvament que feien els vaixells més grans de barques i mariners quan naufragaven. Una simbologia i una metàfora de les seves diligents prestacions amb el que Humbert Costas, l’esmentat arquitecte, va voler blasmar les tasques de cura i salvament de vides - també d’esperança - que l’Hospital havia d’oferir, ha ofert i segueix oferint als ciutadans de La Selva Marítima.  

Els símbols i la poesia no curen malalts ni salven vides. D’acord! El Pau Sensat, penjat fins fa tres mesos damunt el vestíbul del centre , potser tampoc. Però, el missatge que volia transmetre el dissenyador de l’hospital s’hauria de respectar. Per cert, la imatge marinera la va perllongar amb animals marins (peixos, algues, crancs, etcètera) pintats als sostres de les habitacions del centre. Imatges relaxants per a qui vulgui abandonar-s´hi. Imatges que, com m’explica una infermera, en algun malalt afectat de patologies delirants han generat , puntualment, visions de mostres terribles. A la meva mare la varen ajudar en un post-operatori complicat a retrobar la serenor. Res no és perfecte al cent per cent!  

Com deia, des de fa tres mesos la Pau Sensat ha estat retirada del vestíbul. La direcció ha explicat a l’arquitecte que l’estan netejant i restaurant. Li diuen, però, que ja no tornaran a penjar-la del sostre (?) donat que es complicat fer-ne el manteniment (?). I que , probablement, la reubicaran dins d’una vitrina. No serà el mateix, és clar!. Ni s’haurà respectat la voluntat artística de l’autor, ni la simbologia amb que va voler embolcallar el vestíbul del Comarcal. Un hospital que ha tingut i te encara assumptes complexes i més importants (?) que la ubicació de la maqueta d’un vaixell per millorar. Com l’estany que va provocar goteres al servei d’urgències durant dècades, com l’insuficient, anàrquic i vergonyós aparcament de que disposa...i com altres qüestions de funcionament (esperes a urgències, dificultats de contacte telefònic, repetició de proves per deficient informació...) que serien encara més punyents si no fos per un personal sanitari treballant, gairebé sempre, per damunt de les seves possibilitats i malgrat uns salaris en la franja baixa dels que es perceben en altres centres catalans i de l’estat espanyol. 

En tot cas, un funcionament acurat i el respecte per símbols d’esperança i aixopluc com el Pau Sensat- ubicat al sostre que és on pertoca!- no haurien de ser incompatibles. 

Subscriu-te per seguir llegint