Impossibles metafísics

Dimarts vaig escriure a un líder de la CUP per preguntar-li sobre un afer de política indígena i em va respondre: «Et responc quan surti d’una crucial reunió per Gaza, ara que Trump els està abandonant». He vist el 30 minuts sobre la infiltració policial en alguns moviments okupes. He llegit els documents desclassificats sobre les relacions del CNI amb l’imam de Ripoll.

La reunió d’un trinxa de la CUP a Barcelona i que a Gaza hi hagi alguna cosa crucial són dos impossibles metafísics en ells mateixos però sobretot posats en relació l’un amb l’altre. Com se n’ha de ser, de pit-inflat, d’enze, de poca cosa per creure que una de les teves reunions pot ser crucial per a res. No n’han après, aquests de la CUP. Tants anys d’acollir-los, de formar-los, de tenir-los al sistema i de fer-los pedagogia de com són en realitat les coses, i ni desaparèixer de la política catalana els ha servit per deixar de fer el ridícul. Trump ha preparat la pau a Gaza. Israel ha guanyat i ara reconstruirem la zona, els tornarem a donar totes les oportunitats de vida pacífica, lliure i pròspera, i naturalment esperarem a què una vegada més es tornin a equivocar, s’estimin més la mort dels jueus a la vida dels seus fills, i haguem de tornar a les hostilitats.

És més o menys el mateix tema la infiltració policial als moviments okupes. Ens infiltrem a tot arreu. L’Estat té el deure d’estar infiltrat en tots i cadascun dels moviments o grupuscles que volen desestabilitzar-lo. D’altra banda cal saber que ETA recomanava sempre els seus comandos que quan vinguessin a instal·lar-se a Barcelona per preparar els atemptats no confiessin en els grupuscles «nacionals» sinó en els okupes, que eren més discrets, estaven més ben organitzats i no tenien dubtes sobre la violència com a mètode. És impossible desvincular alguns dels crims de la banda terrorista de l’ajuda logística que va oferir-li el moviment okupa a Catalunya. Que la banda s’hagi rendit no significa que l’arrel criminal no romangui en l’essència d’aquesta mena d’organitzacions. Un Estat s’infiltra. A ETA vam guanyar-la gràcies a Bush fill, gràcies a França i gràcies a què la vam infiltrar com un formatge de foradets. També gràcies al GAL, als ministres Barrionuevo i Corcuera i al secretari d’Estat per a la Seguretat, Rafael Vera. Un país civilitzat no discuteix el seu passat: l’assumeix. Jo vull deixar clar que, en el cas concret de Vera i Barrionuevo, no només els assumeixo sinó que els agraeixo molt especialment la feina que van fer en moments tan difícils i foscos de la nostra història.

La propaganda okupa és lògic que vulgui fer-ne qüestió, de la infiltració que ara han vist que tingueren, però no és un debat per a persones civilitzades. No podem oblidar la violència amb què el submón antisistema va destruir Barcelona en els anys del tripartit amb Joan Saura de conseller de l’Interior. No podem oblidar el mal que en aquest sentit va fer Ada Colau, afavorint la delinqüència i avergonyint la Guàrdia Urbana. Esclar que ens infiltrem. Esclar que esteu tots infiltrats. Els okupes, els islamistes i tots els que derrapeu per aquestes pendents ignominioses. Com va dir Àngel Colom i Colom, mai no prou ponderat, el que hi ha a l’esquerra d’Esquerra no és un problema polític, és un problema de la Guàrdia Civil.

I després hi ha les desventures de l’imam de Ripoll, que també tenen a veure amb els nois de la CUP i amb els okupes. Primer cal dir que no pot haver-hi polèmica: el CNI, una vegada més, ha d’infiltrar-ho tot, i de buscar fonts en nius de gentola, sabent que ho són, i que poden fer coses terribles. Són persones que fruit de la seva bogeria, i la seva maldat, poden semblar molt perillosos avui i ser-ho molt demà, sense que per això es pugui posar en ondulació teories conspiranoiques, i fora de la realitat, com que l’Estat va provocar o permetre els atemptats del 17 d’agost per frenar el cop independentista. «Miserables», ha escrit Puigdemont l’escàpol a X. Miserable qui, president? Jo no tinc ganes de dir-te que ets un miserable. Però aquesta insistència a culpar l’Estat d’aquests atemptats sabent que no és veritat té molt a veure amb la necessitat que tens de no voler que s’entenguin els motius reals pels quals va fracassar el teu procés independentista.

Et vas rendir, president. Aquesta és la única veritat. Quan era l’hora d’assumir les veritables responsabilitats i de pagar el preu, et vas rendir i et vas escapar. Vas abandonar els teus i vas renegar de la independència que tot just havies declarat. Et vas rendir, et vas escapar i a més a més no havies preparat cap «estructura d’Estat», aquest sintagma que amb el temps s’ha convertit en un escarni. El procés independentista va naufragar quan vas canviar de cotxe sota un pont en lloc de donar la cara com un president de la Generalitat i a partir d’aquí vas començar a comportar-te com un una barreja de saltimbanqui i maqui, amb moments que he d’admetre que han estat molt ocurrents, números de circ vistosos, però que no han tingut res a veure amb la més mínima institucionalitat ni amb res d’allò que revesteix l’autoritat d’un president o d’un que de veritat ho vol ser.

Els raves de la CUP, Gaza, els okupes, els imams, Puigdemont, els apologetes de la desgràcia. Restes del naufragi interessades, renous que no tenen cap fonament real, debats que no existeixen perquè encara no teniu el valor d’acceptar que no vau ni presentar-vos a la batalla i que per guanyar-vos no vam haver ni de lluitar. n

Subscriu-te per seguir llegint