Trump II, una nova era i un nou espantall

Ja s’han escrit molts rius de tinta sobre el que farà o deixarà de fer el nou President dels EUA Donald Trump, i els que s’escriuran, amb les seves polèmiques mesures i estirabots inclosos. Pluja d’articles, entrevistes, reportatges, informatius, tertúlies, monogràfics i portades de revistes. Fins i tot, atenció, la revista Time nomenant-lo com a «Personatge de l’any»!!.

Un personatge que ha estat elegit amb 34 delictes a les seves esquenes. Quin missatge dona «Occident» al món? A l’igual que Elon Musk, que també se l’està analitzant fins l’infinit i més enllà, quan de fet, dels dos ja sabem el que cal saber fa temps. I és que el més preocupant, més que amb un to crític i de denúncia, el que s’està fent es descriure i en algun cas donar ja per fet, un canvi d’època i legitimar com irreversible un canvi de rasant en la geopolítica mundial, quan encara no han transcorregut ni 15 dies, ni desplegat les 100 mesures executives del dia u.

O sigui, que per una banda sembla que tota una sèrie de mitjans s’estripen la vestimenta pel que pot arribar a passar, però per l’altra, semblaria que estan acomodant-se a aquesta nova realitat, donant per fet que la resta del món no farà res, o els BRICS (la nova xarxa de països del Sud global, no alineats amb l’Imperi del dòlar) no diran la seva, quan hores d’ara ja aglutinen a 2/3 parts de la població del món, cosa que això sí que hauria de ser la notícia de l’any, el progressiu allunyament de creixents països tant de l’òrbita dels EUA, com d’una Europa totalment subalterna dels EUA. Una Europa que ha quedat ben retratada amb la doble vara de mesurar a Rússia per la seva guerra, i a Israel pel seu genocidi i passeig militar, expansió colonial inclosa.

Una Europa plegada als interessos dels EUA, amb la guerra per delegació a Ucraïna, i que enlloc d’apostar per la seva autonomia estratègica, està coquetejant amb l’atlantisme militarista per agradar a Trump, no sigui que s’enfadi. A costa de seguir allunyant-se de més i més països del Sud global (que per cert, amb alguns, per relacions comercials, estem més units). La paradoxa és ben punyent, però queda amagada per les «bogeries» de Trump i el «psicòpata» d’en Musk, al que se li segueixen rient les gràcies, per més institucions que es donen de baixa de la xarxa X (abans Twitter). I si no, quin organisme europeu, internacional o de l’ONU ha proposat prohibir (a Musk) seguir llançant trens de satèl·lits a l’espai fins assolir l’esfereïdora xifra de 25.000??!!

Per cert, només faltava la resurrecció del negacionista del clima per fer bons als molts retardistes que pul·lulen per les nostres administracions fent veure que lluiten pel clima i la transició energètica. Ara tots s’omplen la boca amb Trump.

Però tornem als espantalls i a l’alarma social, mentre sota mà, la nostra democràcia està cada vegada més influenciada per poderosos think-tanks, fundacions i magnats multimilionaris (tan multimilionaris com els de Trump) però desapercebuts com influencers (a l’engròs) de la nostra vida econòmica, cultural i política. Em refereixo a George Soros, personatge sempre molt discret, multimilionari i magnat a l’ombra de múltiples xarxes i inversions polítiques i mediàtiques amb la seva gran fundació Open Society, que a part de fomentar les anomenades «revolucions de colors» arreu, és al darrere de molts moviments identitaris com el «Me Too», el «Black Lives Matter», la racialització, patrocinador d’ONG com Open Arms i la immigració i en general de múltiples ramificacions del moviment LGTBI sigui amb la Q i el +, o sense, doncs la tendència (el wokisme) està ja més que consolidada a tots els països occidentals i els rèdits polítics per al Sistema, un fet aquest per a qui ho vulgui veure. Si més no a França ja ho comencen a veure i destapar (l’ombra de la revolució francesa es molt allargada).

Sense oblidar al respectable multimilionari Bill Gates, que també de fa uns anys (des de la pandèmia), i amb una nova estratègia de relacions públiques, ha decidit passar també a perfil baix, ja que «parlava» massa. Prefereix fer com en Soros, anar influint als Governs i invertint sumes milionàries a través de les seves fundacions, en l’altra gran disrupció, després del gènere i el transgènere, com és la ara ja blanquejada IA, i el transhumanisme, que hi va al darrere, sense oblidar altres innovacions. De fet, aquestes suposats «filàntrops», estan portant a Occident a la seva decadència, però no serà fins que sigui massa tard, que llavors de pressa i corrents, com en el cas dels mòbils a les escoles o la pornografia a les xarxes, ens posem a legislar amb 10 o 20 anys de retard.

És per tant molt preocupant que estiguem tant distrets amb els espantalls d’en Trump i en Musk, que si bé poden ser perillosos, encara no han provocat ni de lluny, ni han influït encara en el canvi de paradigma, la disrupció, la creació d’opinió, el wokisme i el comportament electoral de milions de persones, com és el cas de George Soros i Bill Gates durant els darrers 20 anys. Que la reacció a aquesta influència sigui amb més creixement de l’extrema dreta dependrà de si les institucions europees, espanyoles i catalanes s’apunten a estripar-se la vestimenta (queda molt bé) o es dediquen a posar rigorosos límits als qui realment estan debilitant la nostra democràcia. Potser cal recordar que a molts països del Sud global, les activitats d’aquests magnats està prohibida.

Subscriu-te per seguir llegint