Posa-hi remei, agafa el cotxe

«Avui he hagut d’anar a treballar [a Girona] en transport públic des de la Bisbal. Cap autobús per poder arribar a les 7 a la feina. El primer surt a les 7 i ha arribat 25 minuts tard. Com que anava ple, tres persones no han pogut pujar. Preu: 5,15 per viatge. El doble de car que el cotxe», piulava fa dies la tuitaire Anna Alabau. El seu és un cas de tants, en una comarca en què les connexions en bus són un drama i el tren, inexistent. No és estrany que les Sindicatures de Greuges del Baix Empordà reclamin un replantejament global del transport públic perquè realment acabi amb «les mancances actuals, respongui eficaçment a les necessitats de la comarca i contribueixi a crear uns hàbits de mobilitat més sostenibles».

Aquí hi ha la clau, els hàbits. Com se li pot reclamar al ciutadà que faci servir el transport públic regularment si va -quan va- a empentes i rodolons? És l’última opció. Per cada 1.000 habitants, al Baix Empordà hi ha 911 vehicles, mentre que la mitjana catalana són 683. Com, si no, s’ha de viure en una zona en què els serveis no es concentren a la capital, sinó que l’hospital, els jutjats, la policia i l’educació es dispersen entre els municipis més poblats?

I, mentrestant, del famós tren-tram que podria millorar –no és difícil, amb aquest panorama- la mobilitat a la Costa Brava el més calent és a l’aigüera, esperant estudis de viabilitat. L’obra és molt costosa i la Generalitat ara defensa els busos ràpids, així que veurem com acaba. Mentrestant, que no s’estranyin si el ciutadà diu coses com una de les respostes que rebia Alabau al tuit de l’inici: «Tens la solució al teu abast. Prescindeix del transport públic. És ineficient, brut, irregular i car. Res millor que el transport privat».

Subscriu-te per seguir llegint