Salvador París, un valor cívic

Una ciutat no es fa tota sola, mai. El relleu de les generacions sempre permet identificar aquell entorn, aquell perfil. També, aquella bona fama. I els ciutadans en som cooperadors. Una vella dita gironina anunciava que la persona fa la ciutat, i la ciutat fa la persona; tot un compromís establert, uns lligams. Fixem-nos en el treball voluntari, sempre «ple de ventures i de coneixences», en el continu viatge a Ítaca, que sol ser un camí llarg. Quan es viu la pèrdua d’un valor personal que ha treballat aquest ideal de civisme, cal recordar-lo.

Salvador París i Cervera era un incansable del camp immens del voluntariat a Girona. La seva dedicació responia a una vista escampada sobre les activitats culturals i socials que a la ciutat es van produint. El seu historial és un model de diversitat, de dedicacions múltiples; i una crònica de repàs sempre perilla de no ser completa. Salvador París tenia una especial disposició per a l’activitat musical: a la seva infància va tenir un excel·lent fonament, molt gironí, l’escolania del senyor Tapiola a la parròquia de Sant Feliu; valgui aquesta menció com un homenatge a aquelles institucions educadores que es deien «escolania».

En diferents èpoques de la seva vida Salvador París va participar com a cantaire en vàries formacions: Capella Polifònica de Girona, Coral Filarmonia, coral d’homes del GEiEG, va ser cofundador del Grup musical del Casal Onyar i va formar part de la junta directiva del mateix Casal. En el camp associatiu va ser membre de la comissió socio-cultural del GEiEG a l’època de gran presència popular –avui tan recordada- com per exemple eren els Aplecs del Grup i les Festes del Pedal. L’activitat teatral també va ser una predilecció seva: a la joventut l’ocupaven els entranyables Pastorets, al Centre Cultural del carrer de la Força; després vingué la participació a La llum de la veritat, la Passió de Girona, per Quaresma, al Teatre Municipal. Ja a la seva edat madura Salvador París era un actor del grup de teatre Cuca de llum, que ha obtingut gran reconeixement i dies de glòria del col·lectiu de la tercera edat.

Amb esperit sempre voluntariós i amb una preparació tècnica àmplia, va ser molt ben rebut a l’associació Amics de la Unesco de Girona, ben concretament a la seva producció d’audiovisuals sobre cultura catalana; era la seva una col·laboració integral, que podia anar des de la selecció musical de les peces del guió i el seu enregistrament, fins al dia i moment de la projecció que es podia escaure a una sala petita d’un poble petit on calia fer necessàriament un treball previ de bricolatge en instal·lació elèctrica, per exemple.

Quan Girona s’enorgulleix d’una àmplia vida cultural, cal recordar els valors individuals -sovint ignorats- que elaboren i mimen els bons resultats. Hi ha altes fidelitats, persones convençudes de que el compromís cívic ve a ser el pinyol de la convivència, fer més gentil la vida en el món.

Aquests són els principis a què es referia el president Kennedy, una vegada que parlava als voluntaris, universalment: «No preguntis què pot fer el teu país per tu; pregunta’t què has de fer tu pel teu país». Per totes les respostes gironines que has deixat, gràcies, Salvador París.

Subscriu-te per seguir llegint