El croissant amb banyes o sense?

Llegeixo que el dijous 30 de gener era el dia mundial del croissant. La informació la recull un diari digital a partir de la piulada a la xarxa de la Reial Acadèmia Espanyola. Els acadèmics de la llengua consideren que com que la seva acadèmia fou la primera i la genuïna, a diferència de les de medicina, belles arts o altres disciplines no cal afegir «de la llengua» per identificar-se. Igual que els anglesos , com fundadors del futbol, li diuen a la seva federació FA (Football Assotiation) sense que calgui afegir la nacionalitat. O els de Bilbao només Athletic Club i punt. Tornant a l’acadèmia, al seu missatge felicitaven els amants d’aquest aliment i recordaven que en castellà el nom que havien decidit que havia de tenir era el de cruasán. No pas croissant, paraula francesa que s’ha imposat arreu, incloent a Catalunya.

Hi ha una llista de dies mundials que és totalment apòcrifa i que no surt a la relació oficial de dies dedicats a alguna causa que figura a la web de les Nacions Unides. Aquesta setmana mateix, la protecció de les zones humides, la lluita contra la mutilació genital femenina, el dia mundial de l’harmonia interconfessional, del foment de l’alimentació amb llegums o la salvació del lleopard àrab. Res no es diu del dia del croissant o el de la croqueta, celebrat fa una setmana. Però, evidentment, més populars i comentats pels mitjans que aquestes altres nobles causes. Probablement atenent l’origen que s’atribueix al croissant en voler venjar-se els flequers de Viena de l’intent frustrat dels turcs d’invasió la seva ciutat ara ho tindrien més difícil. Com que a la fleca es treballava de nit, com ara, van sentir com els turcs intentaven fer un forat sota la muralla per entrar a Viena i conquerir-la podent alertar a temps a la guarnició local. Per celebrar-ho, inventaren una pasta en forma de mitja lluna i així podien dir amb propietat que s’havien cruspit al turc. Avui potser aquesta història no passaria algun examen.

Fa deu anys vaig fer un article aquí mateix reivindicant el croissant com el dolç ideal per esmorzar. Parlo del sector dolç. Si entrem en el territori de la menja salada, evidentment un bon entrepà de pernil de qualitat és insuperable. En aquell moment encara faltaven tres anys, 2018, perquè Girona celebrés com cal el centenari del seu popular xuixo. També m’agrada, però té una gran dificultat per esmorzar. És massa gros i et pot deixar el vestit arruïnat de crema a primera hora del matí menjat a la barra d’un bar amb el cafè amb llet. Però del xuixo en parlaré un altre dia perquè tinc coses a comentar. El croissant, evidentment escollint el lloc on el tenen bo i artesanal, sense aventures ni apropant-se a les botigues industrials, t’ajuda a començar el dia exitosament, sobretot si el cafè tampoc falla. A l’article parlava de Martin Girard, el pseudònim amb el qual el director de cinema Gonzalo Suárez escrivia de futbol al Dicen i anys després a El País. El segon marit de la seva mare era el mític entrenador del Barça Helenio Herrera. Gonzalo li feia els informes dels equips amb què havia de jugar al Barça i sobretot havia escrit molt defensant el croissant. Un temps després, el vaig conèixer i parlàrem a fons de cinema, futbol i croissants.

En això calia ser clars. Què li ha passat al croissant que amb els anys ha perdut les banyes? Els croissants de la meva infància eren sobretot de fleca i no tant de pastisser. Fleques artesanals com a can Pont del carrer de Santa Eugènia, més tirant a massa de pa amb llard de porc. Els de pastisseria, de diumenge, es giraven cap a la mantega i la pasta fullada. Però també amb banya. La banya tenia una particularitat. Eren, de fet, dues pastes en una. Les banyes, amb un gust diferent i una estètica rocosa. Facilitava l’engruna, que era, de fet, una tercera part un cop havies acabat amb la part central més tova i amb capes interiors.

El croissant sense banyes era llavors una cosa francesa, de fora. La mantega i la pasta fullada imposaren eliminar les banyes malgrat que a les puntes s’ha intentat reproduir una mena de monyó de banya. De fet, segons diuen els experts consultats, si s’opta per fer-lo amb pasta fullada i mantega, en doblegar la forma per crear les banyes es produeix la trencadissa interior de les capes de pasta fullada.

En fi, si són bons, m’agraden els dos. No soc un fonamentalista. Però si trobessin la manera de conjugar la mantega, la pasta fullada i la mantega, francament, ho agrairia.

Subscriu-te per seguir llegint