Regular tirant a dolent

Hi ha dies en què jo estic ràpid i l’ordinador està lent i dies en què jo estic lent i l’ordinador està ràpid. El que és estrany és que les nostres velocitats coincideixin. Quan coincideixen, l’escriptura va com una seda. El problema és que, al repassar el text l’endemà o dos dies després, no m’agrada. La fluïdesa no garanteix la qualitat. Prefereixo els textos escrits amb la dificultat de les dues velocitats abans esmentades. Em passa una cosa semblant amb la realitat. Hi ha temporades en què amb prou feines es produeixen desacords entre ella i jo. Són temporades en aparença dolces, però una mica buides. No dic que no les trobi a faltar quan les coses van mal dades, però de la mateixa manera que trobo a faltar les dificultats quan desapareixen completament. 

He explicat en alguna ocasió el cas d’una alumna del taller d’escriptura que escrivia bé. Vull dir que escrivia correctament, i sense cap patiment. Escopia folis com qui saliva. De Francisco Umbral es deia que escrivia com qui pixa. Sempre em va semblar una comparació odiosa. El que volia dir és que l’escriptura, per a ell, no passava de ser un succés fisiològic. Costa creure-ho. Fora d’això els successos fisiològics resulten aspres a la vista i a l’olfacte. No és bona, en fi, la comparació entre el fet de suar i el d’escriure. 

Li vaig demanar a aquesta alumna que intentés escriure malament, a veure què passava, i va millorar molt, fins i tot moltíssim. Els seus textos van adquirir un caràcter reflexiu que abans no tenia.

- Però em costa molt escriure malament -es queixava.

- Tu continua fent-ho fins que dobleguis la facilitat.

Em va fer cas i va produir al llarg del taller peces molt meritòries, plenes d’un estranyament que a tots ens produïa admiració. 

Fa un parell de dies, vaig rebre la seva primera novel·la, que em vaig afanyar a llegir amb curiositat. Començava bé, però de seguida es deixava portar per la facilitat que li era innata, per la fisiologia, podríem dir, de manera que les pàgines bones alternaven amb les correctes i, en conseqüència, previsibles. El resultat global em va semblar regular tirant a dolent. No sé com dir-l’hi. 

Subscriu-te per seguir llegint