Els conspiradors del canvi climàtic

La imatge autoritària de Donald Trump cridant «Drill, baby, drill!» («Perfora noi, perfora!») en el discurs de la seva investidura al Capitoli animant a les petrolieres i gasistes a continuar explotant els recursos fòssils va ser un cop a la línia de flotació de la transició energètica per més que la Comissió Europea ho vulgui desdramatitzar. Entre les 42 primeres directives que va signar l’endemà destaquen les que afecten l’energia i l’entorn: reactivació de les explotacions de gas i petroli a Alaska; moratòria a la construcció de nous parcs eòlics marins («malmeten el paisatge i fereixen a les balenes», segons el president); acabar amb la Green New Deal i les subvencions a les energies renovables (incentivades per la Inflation Reduction Act) i, finalment, sortir dels Acords climàtics de la COP 21 de París.

Amb Trump i el seu equip de multimilionaris de les Big Tech, com el «profeta» Elon Musk, que volen impulsar nous reactors nuclears, i els representants al lobby petrolier (com Doug Burgum i Chris Wright, responsables de la política energètica) no s’aconseguirà mitigar el canvi climàtic a nivell mundial.

La conspiració s’ha treballat amb eficàcia. Les grans petrolieres i tecnològiques s’han aliat per endarrerir la revolució energètica. Aquesta conxorxa explicaria el fracàs de les estructures de govern, impulsades per les Nacions Unides, i les maniobres dilatòries de les COP, dominades per les corruptes monarquies del petroli i per centenars d’experts enviats amb l’objectiu de frenar les aspiracions de les organitzacions ecologistes i ambientalistes. Des de la Conferència d’Estocolm (1972), organitzada per Maurice Strong, un empresari canadenc vinculat amb el negoci petrolier, passant per la Cimera de Rio (1992), que va tenir el suport de les multinacionals energètiques aglutinades pel Business Council for Sustainable Development, fins les COP de Sharm el-Sheikh (2022), Dubai (2023) i Bakú (2024), s’ha anat consolidant un discurs anestèsic per fer-nos creure que s’està avançant en la lluita contra el canvi climàtic. Res més lluny de la realitat. La substitució de les energies fòssils per les fonts renovables, si els consumidors no ho evitem, va pel camí del pedregar.

El 2024 va ser l’any més càlid des que hi ha registres i el primer en el qual es va superar en conjunt el llindar dels 1,5 graus respecte als nivells preindustrials (1850). En el 2024 es va produir també un nou record d’emissions de CO2 amb un total de 41.600 milions de tones. En el 2023 van ser 37.800 milions de tones, segons el Global Carbon Budget.

L’escalfament global s’accelera, doncs, de forma alarmant, com diuen els informes dels experts independents, però no es produeixen reaccions i canvis estructurals que indiquin una voluntat de frenar-lo. Segons l’Agència Internacional d’Energia (AIE), s’han incrementat un 6% les inversions relacionades amb prospeccions i explotacions de gas, petroli, urani i carbó. Grans empreses com Total Energies tenen encara el 96% de la producció d’energia final provinent del gas i del carbó. Encara més preocupant, aquests lobbies energètics continuen desenvolupant programes de comunicació (desinformació) per frenar el ritme de les energies renovables, especialment el sector atòmic que presenta la fissió com una «energia verda i descarbonitzada».

El carbó és encara protagonista de la producció d’electricitat a la Xina (11.328,4 milions de tones de CO2 emeses el 2023) i als Estats Units (amb 4.639,7 milions de tones), segons Stadistical Review World Energy. El gas natural pot esdevenir en els anys vinents una «bomba climàtica» emetent 10.000 milions de tones de gasos d’efecte hivernacle fins al 2030. Shell i Total Energie preveuen construir 156 noves terminals de GNL!

Les Gafam (Google, Apple, Facebook, Amazone i Microsoft) ja ens avisen que per aplicar la intel·ligència artificial (AI) es requerirà el doble del consum actual d’electricitat. Els «data centers» (DT) instal·lats als EUA requeriran del 6,7% al 12% de tota l’electricitat consumida. No tindrem suficients parcs eòlics i solars generant electricitat neta per satisfer aquest consum. La revolució digital amenaça amb endarrerir la lluita climàtica.

En definitiva, si continuen aquestes dinàmiques conspiratives i de connivència entre tecnològiques i energètiques, l’economia descarbonitzada esdevindrà una il·lusió retòrica.

Subscriu-te per seguir llegint