Polaritzar el públic

Al públic de les gales li agrada veure persones famoses, ben vestides, somrients i agraïdes. Les gales de premis són un gènere de dretes, en fons i forma, en què l’organitzador es beneficia de donar el guardó més que no pas l’elegit de rebre’l. L’esquerra no premia perquè creu que les coses es fan perquè s’han de fer, encara que si et maten et premia amb la memòria, cosa que vitalment no compensa. La dreta es premia a si mateixa amb gales que transfonen novetat perpètua al vell individualisme. La gala dels Goya és un gènere de dreta amb discursos d’esquerra i José María Aznar no entenia aquella homilia atea a la missa major de la catedral. Els actors es queixen de precarietat, però van a la festa vestits de rics amb roba prestada per modistes que hi tenen penjadors bells que atrauen l’atenció subratllada pel retolador de la catifa vermella. Els actors actuen de rics a l’espectacle de luxe que és la gala.

Aquest any la millor pel·lícula han estat dues, cosa que contradiu l’enunciat, va confondre la presentadora -que ignorava que portava bessons- al retolista que va escriure, peix en llatí, «ex-aquo» (sic) i a l’organització, que va esgotar els «cabezones» i el segon va quedar sense trofeu per alçar. Als mitjans de comunicació no els va agradar perquè no són temps d’empatar, sinó d’un únic guanyador que ho porti tot. Al final, només en pot quedar un: o segrestes un autobús per arribar al barri o desarticules el comando Donosti, o bascos aris o xarnegos barcelonins. Un premi compartit és els dos estats no un resort per al millor. Semblaria una solució de consens, però polaritza: o associació veïnal o banda terrorista o problema social o solució policial. La polarització beneficia els extrems -El 47 o La infiltrada- esculli vostè la millor pel·lícula de l’any votant a taquilla. Per un Goya, dues entrades, doble conversa i més polarització entre social o criminal, franquisme o democràcia i home o dona perquè la història del segrest del 47 per Manuel Vital ha rescatat la de Maruja Ruiz Martos, que va fer del 12 un bus ostatge dos anys abans.