El terrorista que diu que és una joguina

Si alguna cosa no ha canviat a les redaccions dels mitjans de comunicació des de la irrupció d’Internet a les nostres vides, és l’enrenou que es produeix quan el primer periodista que s’assabenta d’un fet inusual, s’aixeca de la cadira i anuncia la notícia a crits. Aquesta és una de les essències del nostre ofici: explicar allò que cap altra persona sap. I això és el que va passar dijous a la tarda quan Pol Estrada de la taula central -habitualment els primers a conèixer allò que està passant fora de les nostres parets- es va aixecar i ens va fer coneixedors a tots que un dels terroristes condemnats pels atemptats del 17-A havia dit al Congrés que el CNI sabia de les intencions de l’imam de Ripoll.

Immediatament, vam mirar què hi havia d’aquell primer titular i vam veure que ho havia dit, sí, però havia estat incapaç d’aportar una sola prova, va admetre que no va ser un testimoni directe d’allò que havia relatat i va acabar reconeixent que es tractava d’una simple conjectura arran d’un diàleg amb un altre terrorista. Cap dels diputats de la comissió va fer cas de les paraules de Mohamed Houli, fins i tot ERC i EH-Bildu van intentar que aportés alguna dada més i van aconseguir que quedés en evidència. Només la representant de Junts per Catalunya Pilar Calvo es va mostrar comprensiva i va deixar clar que estava en plena sintonia amb el condemnat a 43 anys de presó i la tesi de la conspiració. No en va, Junts és l’únic partit que abona aquesta possibilitat i hi segueix insistint perquè l’ombra de la sospita continuï planant. És igual si és veritat o no, és igual si hi ha proves o no, el que compta és que la hipòtesi estigui present entre l’opinió pública.

Houli va arribar al Congrés amb una única intenció: dir el que molt probablement algú li havia dit que digués. Tenia deu minuts i va tardar només 15 segons a llegir el que estava escrit en uns papers. Li va sobrar la major part del temps de la seva intervenció i de la quasi hora que va durar la compareixença. Només Junts li va seguir el joc i va permetre que continués esplaiant-se en la tesi de la conspiració. No és estrany perquè de Junts és la idea de portar-lo a declarar a la comissió d’investigació del Congrés. Però el partit de Carles Puigdemont no és l’únic responsable d’allò que va passar dijous a la cambra baixa; el PSOE també ho és, malgrat que va acusar el condemnat de no tenir cap credibilitat i va renunciar a fer-li preguntes. Els socialistes van permetre la intervenció de Mohamed Houli a canvi de set vots. Ja sé que es tracta de política, però hi ha temes i temes i aquest és especialment cruel, com ho van ser anys enrere el terrorisme etarra i els atemptats de l’11-M a Madrid.

En aquell moment també es van utilitzar les víctimes en favor d’interessos polítics i el que va passar dijous demostra que no hem après res; que a alguns els continua important ben poc el patiment de les víctimes i que aquests alguns no tenen escrúpols en continuar fent servir el dolor, en part provocat pel terrorista que va anar aquesta setmana al Congrés, per aconseguir uns objectius. No sé qui li va dir a Houli el que havia de dir després d’haver estat callat tant de temps sobre el tema en qüestió, però Junts va intentar aprofitar-se’n. El terrorista va insinuar que l’Imam l’havia manipulat, a ell i a la resta de joves que van participar en aquella atrocitat. Dijous vam saber que, potser sí, la força d’Abdelbaki Es Satty va convertir aquests nois en ninots, però això no els eximeix de la seva responsabilitat. Mohamed Houli continua essent una joguina, malgrat que ara encara no sapiguem en mans de qui. I ell en continua essent responsable. 

Subscriu-te per seguir llegint