Deportar per espantar

Als EUA hi ha entre onze i dotze milions d’immigrants irregulars, i expulsar-los a tots seria una catàstrofe econòmica. El negoci és conservar-los, però aclaparats per la por. Sense ells la força laboral del país es reduiria en vuit milions de treballadors, amb el que això significa per a la capacitat productiva. Parlem sobretot de l’agricultura, la construcció i els serveis a les llars i les persones. Si s’esfumessin d’un dia per l’altre s’aturarien un munt d’obres, tones de fruita i verdura quedarien sense collir, jardins sense regar, aixetes sense arreglar, i molts avis no tindrien qui estigués per ells totes les hores.

Aquests milions de persones també són consumidors que de sobte deixarien de comprar. Menys producció i menys consum, tot alhora però sense sincronia entre els sectors afectats per les dues davallades. Reducció econòmica caòtica.

Els sectors que ocupen als immigrants irregulars es veurien obligats a contractar mà d’obra amb tots els papers en regla, i aquesta no acceptaria els sous i les condicions d’explotació que els altres s’empassen sense protestar per la seva situació de màxima precarietat. L’inexistent contracte laboral dels il·legals diu «encara gràcies que no et denuncio». La mà d’obra substitutòria cobraria més i exigiria més drets, aprofitant que s’ha tornat necessària. Per tant, augmentarien els costos laborals, i al darrere, els preus. La temuda inflació, una de les palanques de la victòria de Trump, tornaria a treure el nas.

Als amos de l’economia d’Estats Units no els interessa prescindir d’aquest contingent i per això Donald Trump no l’enviarà a l’altra banda de la frontera. Però hi haurà deportacions, perquè les ha promès i perquè sempre n’hi ha hagut. Seran limitades, però potser amb un disseny i una finalitat netament propagandístics.

Podem imaginar un «xou dels deportats» en directe a totes les cadenes. Una llarga cua de persones avancen derrotades cap a la tanca. Se’ls facilita generosament una bossa amb entrepans i uns quants pesos mexicans. Si tots els deportats creuessin la frontera per un sol pas, en fila índia, no en caldrien gaires milers per alimentar setmanes d’imatges.

I els altres milions? Terroritzats, consumits per la por, s’amagaran sota les pedres i acceptaran condicions encara més dures de treball, residència i, en resum, d’existència invisible i precària d’ínfim nivell, a benefici de l’America Great Again. Que és del que es tracta. 

Subscriu-te per seguir llegint