Associacions, sempre!

Al règim polític que es va acabar el 1975 no li agradava gens que la gent s’agrupés en les associacions i va fer una llei per vigilar-les i controlar-les, que no fossin un «contrapoder». A Catalunya va haver-hi associacions que varen continuar amb la seva pròpia idea (més o menys a les fosques) i d’aquí vingueren moltes circumstàncies de duresa i persecució. El fet real d’aquella ciutadania resistent ja significa que aquí hi ha un convenciment del valor del treball que es realitza a una associació.

Ens venen de lluny la convicció, l’entusiasme i la fidelitat al pensament associatiu. Siguin culturals, esportives, de lleure, i de tot allò imaginable, les associacions donen i reben el testimoni d’un poble que es mou i s’organitza, formen un col·lectiu que s’ha inserit a la mateixa identitat de Catalunya. Des del temps de la Mancomunitat ja es va atendre el desig d’associar-se, amb el degut reconeixement al conjunt de treball cívic que aporten les associacions al mateix perfil de Catalunya. L’historiador Jaume Vicens Vives quan es referia a la realitat de les associacions ja l’integrava al nucli de l’essència del país, com una decidida «voluntat de ser.»

Ja en democràcia, Frederic Roda amb un article al diari Avui valorava eufòricament el fet associatiu, amb caire de resurrecció : «Segons informa la Conselleria, cada vuit hores s’inscriu una nova associació a Catalunya. La conseqüència d’aplegar-se per assolir objectius comuns és una riquesa cultural i de civilització indicativa de qualitat de vida. Ha permès un recobrament de personalitat. Aquí tenim uns factors educatius, d’ensenyament democràtic, de formació permanent, de vigoria de la societat civil.»

Les últimes estadístiques són il·luminadores: a Catalunya tenim 77.625 associacions de tot tipus, culturals, assistència social, esplai, salut i altres; a comarques gironines en tenim 10.092; gairebé la meitat d’aquestes es dediquen a la cultura.

Però ara mateix a Girona s’escolten tambors de tristesa que anuncien canvis estructurals, increïbles, sobtats, desagradables, en el tracte que es dona a les 24 associacions de tot ordre que tenen la seu a l’Hotel d’Entitats d’aquesta ciutat. Qualsevol detall de retoc, canvi o reforma estructural referent al normal desenvolupament de les associacions hauria d’haver sigut més ben preparat, explicat, si és que el canvi convenia. En aquest cas, l’organisme Hotel d’Entitats de Girona, depenent de la Generalitat de Catalunya, abans de que sigui massa tard, hauria d’emprendre l’esgotament del diàleg i tracte amb les 24 associacions que ara hi treballen en hores tan ordinàries com extraordinàries, en els seus despatxos del carrer de la Rutlla. Per a alguna associació pot tractar-se d’un mal final de trajecte disfressat de «reforma».

Si des de temps immemorial hi ha una història noble, exemplar, quant a objectius i activitats de les associacions de tot tipus, una vida que va néixer junt amb molts trets de la personalitat històrica d’aquest mateix país, ara no es pot tirar tot per la finestra. Cal recordar-ho en l’actual circumstància i recuperar la capacitat d’escoltar, sempre imprescindible. n

Subscriu-te per seguir llegint